21/05/2017

Llibres de text i franquisme estructural

2 min

Crida l’atenció la preocupació i la cautela extremes que alguns mostren pels continguts dels llibres de text, com si el que surt escrit en aquests llibres fossin missatges revelats que es queden gravats a foc en la ment de les criatures i haguessin de condicionar tota la seva posterior trajectòria intel·lectual i emocional; en definitiva, tota la seva vida. Més aviat em sembla que allò que surt (i com surt) en els llibres de text tan sols és un més entre la multitud de missatges (els cursis preferiran dir-ne impactes ) que reben cada dia els cervells dels infants i els joves, i no precisament un dels que més els interessen ni els influeixen.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Goso posar com a exemple del que dic la meva ja juràssica infància, en què vam estudiar amb uns llibres de text de to i contingut indiscutiblement postfranquista. Aquells llibres ja s’estalviaven l’enaltiment bavós de la figura del Caudillo i de les seves gestes salvadores de la pàtria, però no dubtaven a presentar Espanya com un “ país en vías de desarrollo ” (categoria ad hoc per esquivar la de “ país subdesarrollado ”). Els mapes d’Espanya incloïen encara Portugal, amb el tènue matís d’una filera de puntets o de creuetes que representaven una frontera poc consistent, que semblava que s’havia d’esvair d’un moment a l’altre. Per descomptat, a Espanya es parlava una llengua, “ el español ”, i després els “ dialectos: catalán, gallego, vascuence y bable ”, aquest últim, denominació pejorativa de l’asturià. Ens apreníem de cor “las preposiciones ” (encara me les sé), així com “ los ríos de España y sus principales afluentes ”, que he oblidat. La humanitat es dividia segons un concepte denominat “ razas ”, que eren quatre: “ blanca, negra, amarilla y cobriza ”. La raça cobriza, perquè ens en féssim una idea, venia a ser la dels gitanos, els moros i els indis. Pel que fa a la raça groga, recordo la meva decepció quan vaig veure per primera vegada un xinès i vaig constatar que no era de color groc canari, com sortien dibuixats als mateixos llibres escolars i als tebeos.

Tota aquesta faramalla apareixia als llibres de geografia, història i llengua que manejàvem els meus condeixebles i un servidor, i no tots hem sortit votants del PP. Naturalment, amb això no vull dir que ens hàgim de despreocupar dels llibres de text actuals: ben al contrari, hi hem d’aplicar exigència i rigor, com tot a la vida. Però d’aquí a concedir el més mínim crèdit a una denúncia inventada per un sindicat menys que minoritari que actua dins els marges de la marginalitat, hi va un tros. Una altra cosa és que ho magnifiquin ells, els que encara estan dins el marc mental dels dialectos i les razas i que avui reben a Madrid el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva amb un comitè de benvinguda a càrrec d’una manifestació falangista i d’extrema dreta. El PP consent i empara els feixistes mentre persegueix judicialment un govern que compra urnes. No sé amb quins llibres va estudiar Soraya, però si no se’ls ha tret del cap és tan sols perquè no ha volgut.

stats