Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Moral i empatia, material escolar urgent

Tinc la sort de conèixer i tractar molts mestres. I sé que il·lusió, vocació i passió són tres eines habituals en la seva feina. No són la cirereta del pastís, no és el que permet optar a la millor nota. Il·lusió, vocació i passió són matèries troncals, fonamentals en el sentit que tot s'hi fonamenta. Aquests dies he vist professionals de l'educació en sessions preparatòries del curs que comença el 12-S, i la seva preocupació és alta. Hi ha motius evidents, pressupostaris, de canvis, i hi ha el malestar que generen les noves incerteses. A banda del que es retalla el que ens ha de preocupar és no retallar la moral dels educadors, un actiu imprescindible. Gregorio Luri va escriure que els mestres estan obligats a ser optimistes, i quan els hi recordes aquests dies fan cara de "prou que ho sabem, però comença a costar-nos". Fa anys que m'atabalen els mecanismes poc fluids de diàleg i complicitat entre pares i mestres, certes desconfiances i recels, i l'arribada d'un curs amb tensió i limitacions em porta a recordar una obvietat, que si hi ha menys recursos és lògic desanimar-te però quan tens menys recursos és justament quan menys t'ho pots permetre, perquè l'únic que ho pot suplir és l'entusiasme. Els pares n'hem de ser conscients i assumir que els educadors necessitaran la nostra empatia, hem d'aprofitar aquest curs per ser més agraïts i còmplices amb els que ens ajuden a encarrilar les criatures. I l'empatia és un camí d'anada i tornada. Els mestres hauran de trobar la manera de ser crítics, denunciar el que no funciona, fer-nos entendre les dificultats, i alhora mantenir intacte el pacte essencial, el que prohibeix als educadors abraçar el pessimisme, que és tenir al centre de les prioritats els alumnes. Moral i empatia no poden faltar a les motxilles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT