Mots-propis

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsXV- Estimar sense odiar, odiar sense estimar, ni estimar ni odiar: tres estats impossibles a criatura nada en aquest món. / XVI - Les dones entre sí s’odien més que no els homes entre sí. I, amb tot, no es fan tant mal. / XVII - ...més, què serà que els nois també saben odiar? Aquest és un problema que encara no ha resolt cap psicòleg. / XVIII - Tot es troba a l’alcanç de tothom. Això ha fet d’aquest món un lloc d’amos i pàries. / XIX - De les verges més castes se’n pot dir que no tenen escrúpols en acceptar fer noces amb un home que ignoren si així s’ha mantingut verge com elles. Se’n pot dir que són còmplices de la prostitució i el flagell de la sífilis. / XX - Els homes nous, els reformadors i els insurgents, verament la gran lluita no la sostenen contra la societat constituïda i els seus contemporanis: la sostenen contra sí mateixos. Si esdevenen triomfants d’aquesta lluita ells obtenen el triomf damunt de tot. / XXI - En el ventre diví d’una noia donzella, pot ésser fecundada una altra Humanitat; damunt la faç puríssima d’una quartel·la blanca, un revolucionari pot subvertir al món. / XXII - Passen homes armats, al so d’un aire bèl·lic, fent flamejar al vent un drap de coloraines. Davant del drap saluden un obrer i un que vesteix de ric. I jo dic del primer: -Heus aquí aquest bon home equivocat... I jo dic del segon: -Heus aquí aquest bandit, que desitja que els homes s’assassinin, o que sent ell mateix vocació d’assassí. / XXIII - Fer l’ofici de rei és, ademés d’indigne, perillós. Els reis no poden riure ni tenen dret a riure. Quan veieu riure a un rei, penseu que és el cabdill d’un poble d’embrutits, penseu que tots els súbdits també riuen com bojos... Tot el perill es troba en que algun dia els súbdits poden deixar de riure.