Orgullós de la feina amb ànima, Xavi i Cristina

ESTIC MOLT orgullós, però molt, de la feinada que estan fent a Grècia els companys de l’ARA, la Cristina Mas i en Xavi Bertral, retratant la situació dels refugiats. És imprescindible que siguem allà a través dels seus ulls per entendre una situació per la qual ens caurà la cara de vergonya durant dècades.

Són dos grans professionals, la Cristina i en Xavi. Escriuen i fotografien amb rigor i passió, i fan reportatges, en tots els formats, text, foto, àudio, vídeo, interactius... Però encara estic més orgullós de l’ànima que hi posen. De com s’hi impliquen. Ho hem captat en els textos que han fet tots dos. Conviure amb gent que pateix tant i de forma tan injusta és una experiència transformadora. Tornaran canviats, enfadats, dolguts, amb ganes que la situació s’arregli, sense opció ni ganes d’oblidar la gent que han conegut. Molts fotoperiodistes o enviats especials a zones de conflicte ho acaben compaginant amb l’activisme, el compromís social. És impossible retratar una tragèdia i no voler que se solucioni.

Hi va haver un temps en què vam reclamar metges i mestres que no s’impliquessin emocionalment, periodistes freds, simples notaris de l’actualitat, seguint el tòpic. No crec en la separació del professional i la persona. I menys en moments d’emergència, en què ser a prop del dolor i no emportar-te’l a casa no és possible ni recomanable.

Qui és a prop dels refugiats, com el grandíssim premi Català de l’Any d’ El Periódico, Òscar Camps, és testimoni d’un maltractament inacceptable. El seu testimoni, la seva veritat, ens colpeixen. Els que des dels despatxos prenen decisions vergonyoses haurien de passar uns dies allà, a peu de camp, com la Cristina i en Xavi, com l’Òscar, mirar als ulls aquestes famílies i dir-los a la cara que no pensen ajudar-los.