Pobresa energètica i mistos
De nou, el decret de pobresa energètica, que, com publicava l’ARA, el Tribunal Constitucional s’ha petat per “discriminació positiva”. Positiva envers els catalans, esclar. Vol dir que com que els pobres espanyols no en tenen cap, de decret semblant, és inconstitucional que els pobres catalans estiguin millor. La manera d’arreglar-ho és que els catalans estiguin igual de malament que els espanyols. I així ho han fet.
Truco als meus amics fumadors perquè tinc per a ells un somni: el paper que m’ha fet arribar Vox en què demana al jutge que m’imposi quatre anys de presó perquè he injuriat la Constitució. Els fumadors valoren moltíssim que els regalis papers d’aquests, perquè els fan servir per fer filtres (avui en dia hi ha molta gent que compra tabac de cargolar, perquè és més barat). He injuriat la Constitució perquè vaig dir a la tele pública que si el Tribunal Constitucional no permetia la llei de pobresa energètica, potser els pobres s’haurien d’escalfar cremant algun llibre, com la Constitució. I vaig fer veure que el cremava, en directe.
Tenim l’Ana Rosa Quintana, els d’UPyD i fins i tot en Pedro Sánchez alterats per la qüestió. I també en Pere Navarro, que a Twitter citava “Fahrenheit 451 de Truffaut” (perquè suposo que la referència a Bradbury li resultava llunyana), i l’Espadaler i l’Arrimadas. Però diria que cap d’ells podria, si l’hi preguntessin, dir que està d’acord amb aquesta sentència del Tribunal Constitucional contra els pobres de Catalunya. O sí? Potser criticar la crema del llibre sagrat (el que era la monarquia als 90) és una manera d’esborrar la culpa, la mala consciència per haver de defensar un tribunal que vetlla per fer complir les lleis d’aquest llibre que vaig cremar televisivament i que impedeix que hi hagi persones que puguin tenir llum i escalfor. No com ells i els seus fills, que sí que en tenen. Que sempre n’han tingut. Que sempre en tindran.
