Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quina part del verb 'prioritzar' no hem entès?

Els problemes de la ministra Ana Pastor amb el verb prioritzar són tan evidents, ridículs i perillosos que serveixen perquè s'estudiï com a cas clínic. Tinc 4 projectes, i prioritzo aquest, però l'altre també, i demà diré que el tercer també és molt important, i per descomptat que no em descuido del quart, que també tindrà la seva prioritat. És un drama perquè constatar com encallen el corredor mediterrani i ser optimista alhora és incompatible. I també ho és confiar en la relació amb qui te l'encalla. Però dit això, aprofitem aquest exemple tan evident perquè ens serveixi de mirall en el nostre dia a dia, i per jutjar les accions que emprenen els governs, les associacions, les persones. Prioritzar no és un verb genèric que serveix per a tot. Prioritzar implica triar, i triar implica descartar. Prioritzar és dir tu sí, i afegir: i tu no. I posar-hi diners, temps, recursos, esforços, talent. Qui prioritza una cosa a una altra s'està comprometent a garantir que una es farà i que l'altra, de moment, no. No pots prioritzar dues coses alhora, si són incompatibles o no tens diners per a totes dues. Una certesa és que ha arribat el moment de mullar-nos, acceptar que tot no pot ser, desconfiar de qui ens vulgui fer creure que sí que ho tindrem tot, i qüestionar qualsevol exercici frívol de priorització dialèctica. No són paraules, són accions, i sempre han de tenir conseqüències.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT