Publicitat
Publicitat

Quines coses que diu el CIS

"Faré qualsevol cosa, encara que no m'agradi i que hagués dit que no la faria". Cada president espanyol té una frase, de vegades dues, de les quals esdevé presoner. Felipe González va dir que posava "la mà al foc" per Mariano Rubio, aquell president lladre del Banc d'Espanya, i va afirmar també que "havia entès el missatge", després de guanyar de mala manera les eleccions del 1993. Aznar va exigir que el creguéssim quan mentia afirmant que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva, i que els autors de la matança de l'11-M havien estat els etarres. Zapatero es va negar a pronunciar el nom de la crisi, i va amollar que Espanya tenia el sistema financer "més sòlid del món" (ZP, de fet, també va proferir el seu cèlebre apoyaré en referència a l'Estatut, de manera que ultrapassa la mitjana de frases memorables).

Són les frases de què ens nodrim els opinaires i els humoristes, i que els polítics lamenten tota la vida haver pronunciat. Don Mariano s'hi va posar d'hora, quan encara només era vicepresident d'Espanya i va fer aquella gràcia dels hilillos de plastilina a propòsit de la marea negra del Prestige . Però, d'ençà que habita la Moncloa, n'ha dites tantes que es fa difícil triar-ne una: possiblement, la que hem citat al començament de l'article serà la que li faci justícia en el futur. Només hi ha una diferència, i és que els seus antecessors solien deixar anar aquesta mena d'obcecacions durant el segon mandat, que és quan tots els manuals de política avisen que als presidents se'ls en va l'olla. Rajoy n'ha tingut prou a penes amb nou mesos de mandat per enfonsar la seva credibilitat. Que ho tinguin present tots els seus cortesans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT