Publicitat
Publicitat

Sepulcres blanquejats

L'expectació al voltant de l'estrena de l'obra Gang bang al Teatre Nacional de Catalunya és enorme, i tot gràcies a Josep Miró i Ardèvol, president de l'entitat E-Cristians, que ha anunciat que pensa presentar una querella contra una escenificació que no ha vist però que considera profundament ofensiva per als catòlics. Pel que sembla, l'obra transcorre en un local gai dins el qual es practica sexe en grup durant el cap de setmana de la visita de Benet XVI a Barcelona. L'autor, Josep M. Miró (cap parentiu, que a nosaltres ens consti, amb el mencionat president d'E-Cristians), ja ha explicat que Gang bang "no va de sexe ni del Sant Pare" (llàstima, diran alguns; no nosaltres, naturalment), sinó de "la decadència dels valors en un món occidental en crisi" (glups). I el director del TNC, Sergi Belbel, ha afegit que es tracta d'un text que proposa "un món específic, un món poètic i suggeridor".

Tot plegat seria suficient per tranquil·litzar l'esperit inquisidor més indòmit, però el gran Miró i Ardèvol no descansa mai, de manera que, tant si plou com si neva, ell presenta la seva querelleta. Amb resultats, com dèiem, excel·lents per a tothom: el TNC ha tingut ocasió de penjar el cartell que diu "Aquesta obra conté escenes que poden ferir la sensibilitat d'alguns espectadors", que sempre ve de gust, i possiblement podrà arribar a penjar l'encara més desitjat rètol de "Localitats exhaurides". La qual cosa, com és obvi, va en benefici directe de l'autor, a qui també correspon de felicitar: ni contractant els serveis de Lluís Bassat hauria tingut una millor campanya de publicitat. I també la gent d'E-Cristians poden presumir d'haver aconseguit el seu èxit més esclatant des dels temps gloriosos en què es dedicaven a perseguir TV3 i la sèrie Plats bruts , de grata memòria, per suposades blasfèmies.

D'això ja deu fer deu anys: tants com en fa que l'infatigable Miró i Ardèvol va fundar E-Cristians i es va posar a fustigar heretges. Fins aleshores, el nostre home era conegut per haver estat conseller d'Agricultura a la Generalitat i regidor a l'Ajuntament de Barcelona per CDC, però un bon dia va caure del cavall i va veure clar que el que havia de fer era posar-se a combatre gais, lesbianes, moros, avortistes i fans del pare Manel. El zel doctrinari de Miró i Ardèvol no té fi i seria capaç, si s'ho proposés, de trobar indicis de relativisme en un llibre de Joseph Ratzinger. També se'l pot considerar com un dels pioners a Catalunya del monocultiu ideològic: aquesta pràctica de la postpolítica que consisteix a formar un partit, plataforma, entitat o el que sigui al voltant d'un únic tema (el cristianisme, la independència de Catalunya, la persecució del castellà o l'arribada dels extraterrestres) i a partir d'aquí anar tirant de veta a costa de la llibertat d'expressió i de la bona fe -mai més ben dit- de la gent. D'aquesta mena de genteta se'n sol dir vividors, xarlatans o hipòcrites. I als Evangelis (Mateu 23, 27-32) se'ls anomena sepulcres blanquejats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT