Publicitat
Publicitat

ELS ÚLTIMS VINT MINUTS

El català, artificis i 'Toy Story'

Ángeles González Sinde, ministra de Cultura del govern Espanyol, va dir-li a l'ambaixador dels Estats Units -segons una conversa filtrada per l'inefable Wikileaks- què en pensava, el seu govern, del doblatge al català de pel·lícules.

La dona que pot presumir d'haver firmat els genials guions de " La casa de los líos " i d'haver firmat també el no menys genial Manifiesto por una lengua común, troba que el govern regional català (es refereix al de la Generalitat) està responent a l'interès públic en promoure la llengua, però ella -la ministra cineasta- veu aquestes i altres iniciatives com "artificials i desproporcionades".

Jo sempre he admirat la carrera d'Ángeles González Sinde i em va saber molt greu que el càrrec de ministra l'apartés de la feina que ha desenvolupat de manera més brillant: ser redactora de la revista Cosmopolitan . Em desespera pensar que pel bé dels súbdits de la corona va sacrificar aquest càrrec vocacional. Va ser ella l'autora del reportage "masajes sensuales con tu pareja"? O d'aquell altre que es va dir "¿Hay una personalidad infiel?". No és terrible que si Ángeles González Sinde no s'hagués dedicat a ser ministra, perfectament hagués pogut escriure (en un ordinador ple de post-it roses) un text que es digués "Los chicos que nos ponen" o un altre que dugués el títol "Sé una auténtica gheisha para él", o fins i tot aquell clàssic que es va repetint cada any: "Escapadas de ensueño para huir de las Navidades"? Valoro que li digués a l'ambaixador dels Estats Units que doblar les pel·lícules al català és artificial i desproporcionat, perquè d'això se'n desprèn que ella troba perfectament natural i proporcionat doblar-les a la llengua d'Arturo Fernández. Això demostra que els americans que es burlen de les pel·lícules doblades a l'espanyol són uns ignorants i uns malànimes. Falta molta pedagogia perquè no trobin ridícul en John Wayne que diu: "Hola, amigo".

Doblar al català és una altra cosa. És artificial, perquè, com és sabut, tots els ciutadans de més de 4 anys entenen la llengua de Guti. (I els ciutadans de menys de 4 anys perfectament es poden fotre i no anar a veure Toy Story . Així aniran aprenent qui és que mana.) Com que les paraules de la ministra em semblen d'allò més encertades, aprofito aquesta columna privilegiada per oferir-li, a continuació, una llista de coses que són també artificials i fins i tot desproporcionades: tls trios, el règim, beure vi, els calçots, els bonsais, els tangues, la lactància no materna, l'epidural, el mètode Estivill, pintar-se les ungles, llegir i escriure, mossegar algú que estimes, menjar ous amb sorpresa, la infidelitat, la fidelitat, els colorants, la viagra, depilar-se el bigoti, tenir animals domèstics, el braille, el concursos de gossos d'atura, les desfilades de moda i les desfilades militars, anar en vehicles de dues rodes, pujar als arbres, escoltar Radiohead.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT