Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Veritats crues i rumors de mal gust

Us convido a llegir (pàg. 20) el reportatge de l'Isaac Lluch des d'Hamburg, on constatem el desconcert a les cuines alemanyes, en què es barallaven el cogombre i la soja i li acaba tocant el rebre fins i tot al tomàquet, que passava per allà i hi ha gent que tampoc no en menja. Ni els cuiners saben què posar a l'amanida ni els clients tenen gana per acabar-se-la. Em ve al cap el dia que, en plena crisi de vaques boges, havia demanat bistec en un menú. Dinava sol, el del costat va deixar el diari lliure mentre jo feia el primer, i vaig llegir un article recomanant que mengéssim vedella només si en coneixíem l'origen, si l'havíem comprat nosaltres i en un lloc de confiança. Vaig pagar de cop dient que m'havia passat la gana, i ui, quina pressa, i el cambrer em va mirar amb cara de "un altre que es creu les notícies" i vaig sortir mig avergonyit però content d'estalviar-me una mala digestió, ni que fos pels nervis. Llavors es van disparar les amanides, i ara a Hamburg s'aboquen a la carn a què donen nom. La crisi dels "presumptes cogombres finalment exculpats" només satisfà dos extrems: els que s'ho creuen tot, que tenen més motius per patir, i els que no es creuen res, que tenen més arguments per fonamentar una crítica global. Els que patim pels morts i els ferits, i també per com ens enverina la sobreinformació, seguim amb molt mal gust de boca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT