‘You and I’

Ara sóc a casa, escoltant com ell toca al piano les cançons del llibre de partitures que li han portat els Reis. You and I, de Stevie Wonder. La lletra diu que tu i jo podem conquerir el món i que tu espantes els meus temors. Seria una xaronada si no fos per la grandesa brutal de la melodia. Podem conquerir el món. Anem a la cosa. Si tot plegat depèn de si les eleccions es convoquen en març o setembre, perquè depenent de si es convoquen en març o setembre els votants estaran més disposats a votar el sobiranisme o Podem, llavors us dic que no cal. No cal fer estratègies per obtenir una majoria. Si depèn d’això, si depèn de la disposició dels votants i la disposició dels votants depèn del mes de l’any en què ens trobem i de com bufa el vent, llavors potser no ens mereixem la independència. No? De veritat que no. Si hem de fer tantes estratègies, tantes combinacions, tantes càbales, vol dir que no som una majoria sòlida a favor de la independència. Llavors jo em retiro. Jo només vull que et casis amb mi si sóc la que més t’agrada, la més guapa, la més sexi, la més llesta i la més divertida. La millor. Però tampoc no et vull convèncer, no ho haig de fer, perquè la gent com jo som orgullosos i sempre esperem que els altres ens valorin pel que som. Res em faria més infeliç que imposar una idea (la meva, de la qual estic tan convençuda, d’altra banda) per mor de les circumstàncies. Cap guerra bruta per part meva. També serà divertit, suposo, lluitar contra aquest estat formant-ne part. Com fins ara. És el que van fer els nostres pares i avis. Suposo que per un moment va semblar que era possible deslliurar-se’n, però no ho era. Tots teníeu massa cotilles i peatges. Sóc una ingènua i m’ho crec tot. Em vaig creure això. No passa res. Puc entretenir-me amb les cançons. You and I. You and I...!