Publicitat
Publicitat

Un tast de català

Alguns apunts sobre el 'lo' neutre (2)

Quan Fabra legisla sobre el lo , sembla que ignori la diferencia crucial entre interferència i evolució condicionada pel castellà.

I és que en l'evolució és tota la llengua com a sistema la que es mou, i no admetre una part d'aquest moviment pot desestabilitzar tot el sistema. Un sistema que avui necessita poder distingir formalment el neutre del masculí. Per això Francesc de Borja Moll veia en el lo neutre, més que una influència castellana, una tendència espontània del català.

Segurament el que Fabra devia témer és que si admetia el lo en faríem un ús paral·lel al lo castellà, un article molt més versàtil que el nostre i que ha donat origen a un gran nom bre de girs idiomàtics que amb lo podem calcar i sense lo ens veiem forçats a dir d'una altra manera. Fabra hauria seguit el principi evangèlic que diu que si una part del cos et fa caure en pecat, val més que te la tallis.

Però un segle després de la dolorosa amputació continuem coixejant visiblement. Ens ho demostren alguns dels nostres millors escriptors quan donen a allò un valor d'article que mai no ha tingut i que és gramaticalment aberrant. Ho pateixen els editors de textos fi losòfics, que han d'acabar fent jocs malabars per expressar l'abstracció. I la pregunta que molts ens fem és si té gaire sentit basar la cor recció en una llengua ideal que complica enormement el que en la llengua real era fàcil i clar. Ho continuarem analitzant demà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT