Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

De "I ara què?" a "Ara sí, l'hora de la veritat"

La tercera portada de la història de l'ARA, després de la primera de Broggi i la segona de la victòria de Mas, tenia un 5 gegant recolzat al colze d'un Xavi eufòric, i un "I ara què?" com a titular. En aquesta finestra hi vaig resumir el 5-0 de Guardiola en cinc punts. 1. La humilitat apallissa la prepotència. 2. El planter humilia el talonari. 3. El joc ofensiu arrasa contra el joc especulatiu. 4. L'educació s'imposa a la insolència. 5. El talent escombra el joc brut.

En els propers divuit dies, viurem el final d'una pel·lícula llarguíssima d'aquelles en què els bons van acorralant uns dolents que apliquen males arts, i al final, no saps per què, el guionista decideix que els dos líders s'han de batre solets, amb les mans, sota la pluja, a cops de puny. I cada vegada que li tens el peu al coll, el dolent fa alguna trampa per ressuscitar i allargar el duel i donar un ensurt als espectadors. El gènere fa patir i de vegades cansa, però sol acabar bé. El mister blaugrana ho viu com una oportunitat històrica, això de jugar-nos-ho tot contra el Madrid i poder arribar a escriure amb un triplet un " The end " triple al mourinhisme, el ronaldisme i el florentinisme. Ahir Mourinho es va quedar mut i Guardiola no callava, excitat perquè arriba l'hora de la veritat, perquè per fi és l'hora de parlar al camp, i perquè, a sobre, el capità Puyol ha decidit que no s'ho vol perdre. Ara sí que va de debò.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT