Una cita amb un psicòpata
Des de fa dues setmanes Cuatro emet First dates els dijous al vespre. Un programa de cites esperpèntic tant des del punt de vista del format televisiu com dels personatges que hi participen. El plató és un fals restaurant on el presentador Carlos Sobera exerceix de cap de sala. Un bàrman entona els participants amb una primera copa i un exèrcit de cambreres amb minifaldilla extrema i davantalet blanc fan de discretes alcavotes. Masclisme del més retrògrad a l’hora de repartir els càrrecs. Prèviament, el programa ha fet els aparellaments i coneixem quatre parelles que al final descobrim si tenen ganes de tornar-se a veure.
El resultat és un malson, sobretot per la conducta dels homes, més pròpia d’uns psicòpates assetjadors que d’algú que desitja trobar parella (que és, suposadament, la finalitat del programa). “ Las mujeres me gustan que sean señoritas en la calle y unas guarras en la cama ”, li diu un noi a la xicota que vol seduir. Un altre assegura per telèfon als seus amics que el sopar va bé però que “el mejor postre se lo voy a dar yo a ella ”. Tots (segur que per ordres del programa) treuen el tema de les seves apetències sexuals poca estona després d’haver-se conegut. Una de les noies, incòmoda, diu que no se sent amb confiança per parlar de sexe i ell continua convençut que diu que no però que en realitat és que sí. I així ho expressa sense vergonya: “ Ya verás como al final va a querer más postre ”, diu amb una rialleta. L’home, que presumeix de passar-se dues hores davant del mirall autocontemplant-se, té unes pautes d’acció i calcula el temps que haurà d’invertir en la cacera: “ En una hora y pico que voy a tener de cita me va a sobrar una hora para salir con ella de la mano ”. Un altre home, tot just arribar al restaurant, explica que ha estat amb seixanta-sis dones a la seva vida. “ Y todavía no he encontrado el arca perdida ”, diu. Les compta com un assassí en sèrie. És inquietant que quan veuen que les noies són tímides això els excita encara més perquè la cacera de l’euga que li han posat al davant serà més salvatge.
En realitat el programa és de terror. Aquest espai, emès en prime time, dóna uns patrons de conducta depravats, autoritaris, dèspotes, masclistes i propis d’un assetjador sexual. Però ho disfressen de romanticisme i acte de seducció per trobar l’amor autèntic. Al plató no hi ha risc perquè hi ha les càmeres al davant. La tele hi dóna una falsa pàtina d’espectacle innocu. Elles aguanten fins al final per no espatllar l’estructura del programa. Però la mateixa conducta d’aquests homes en la més estricta intimitat provocaria sensació de pànic i perill en la majoria de dones. I penses que fins i tot, si no hi hagués testimonis, a alguna d’elles els farien menjar les postres a la força.
