Publicitat
Publicitat

Ens desconnecten

PARTIT. És molt bonic quan hi ha sincronia entre desitjos i realitats, entre els fets i la seva percepció. Però això no passa sempre. Durant uns anys vam creure que la independència era a la cantonada, perquè la nostra pròpia efervescència ens entelava la vista. Ara està passant una mica a la inversa. Un cert embafament, alguna patinada i la constatació de les dificultats del camí ens estan privant de veure que la situació política, tant a Catalunya com a Espanya, està orientada cap a un desenllaç positiu. La fase primaveral del Procés agonitza, i ens hem de disposar a jugar a la lliga dels adults. És un joc en què som maldestres, l’àrbitre no és precisament neutral i el rival practica el cholismo. Però tenim un avantatge tàctic: tothom necessita que el partit acabi bé, hi ha massa en joc.

RELAT. Els tres partits que impulsen el Procés viuen en un marc de tensió mal dissimulada. Convergència es troba en ple procés constituent. La CUP navega en les seves pròpies contradiccions. Junqueras, líder indiscutit a ERC, fa castells de fum al capdavant d’una hisenda escurada. L’Assemblea és una olla de grills. Hi ha molts factors de preocupació i ningú no es veu capaç de dir on serem (ni quin govern hi haurà) d’aquí un any. Ni tan sols se sap si la Generalitat tindrà nou pressupost, la qual cosa és un drama tenint en compte les urgències del país. Però malgrat això la majoria sobiranista ha aconseguit imposar el seu relat, el relat que agermana drets nacionals amb drets civils i socials. Això es visualitzarà el dia 29, en una manifestació transversal en què el factor comú serà la protesta contra un Tribunal Constitucional desnaturalitzat i castrador. Hi serà tothom -partits, sindicats, entitats socials i veïnals- excepte el PP i Ciutadans. És el frame que ens calia. Alguns hi participaran amb entusiasme, d’altres amb el recel de qui es troba sobre una onada que no controla. No serà una manifestació independentista, però els independentistes s’hi carregaran de raons i molt possiblement en recolliran els fruits.

TÀCTICA. Tot això no es deu només a l’habilitat del sobiranisme, sinó també a una coincidència tàctica amb el PP, que necessita exaltar el conflicte polític amb Catalunya per amagar els seus problemes de corrupció i presentar-se davant de l’electorat com l’única opció fiable i continuista. Per tant, uns i altres s’utilitzen. Però com que enmig del batibull no només hi ha banderes i pàtries, sinó que hi ha en joc la pobresa energètica, les taxes impugnades i fins i tot la llibertat d’expressió als estadis, els comuns ho tenen cada cop més complicat per mantenir l’equidistància. Últimament, pels motius que sigui, hem vist Ada Colau fent pinya amb Puigdemont més que no pas amb Pablo Iglesias. Fent veure que Podem i l’independentisme són una sola cosa, el PP corre el risc que l’opinió pública catalana s’ho cregui. És d’hora per parlar de resultats electorals, però estic convençut que després del 26 de juny estarem una mica més desconnectats. Una mica més a prop de la meta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT