08/06/2016

Només a qui em volgués

2 min

Llegeixo a l’ARA que els del sector de la CUP favorable a retirar l’esmena “admetien que els números presentats pel Govern no són els que faria la CUP, però van fer una crida a aprofitar l’oferta de Junts pel Sí i a «no caure en gesticulacions»”. Gesticulant, gesticulant com mai, gesticulant com una bèstia, demano que ens diguin urgentment quins són els números que faria la CUP. Per saber-ho, per aprendre’n, per evitar uns quants orgasmes més als unionistes. Quins són aquests pressupostos? On va la pasta d’aquesta partida i on va la pasta d’aquesta altra? De quin cistell els traurien, els ous, i a quin cistell els posarien, els ous? Ho demano en virtut del pacte que van firmar amb Artur Mas (Artur Pas, n’hauríem de dir). I, ja posats a fer, també demano, gesticulant encara més, que algú ens n’ensenyi una còpia, del paperot aquest. Què hi diu? (Atenció que parabolejo.) ¿Hi diu que, a canvi de tenir la bicicleta que demanaven, els de la CUP es menjaran tot el que hi hagi al plat però, asterisc, sempre que el que hi hagi al plat els agradi? Ara que ja juguen amb la bici, ¿anuncien que s’ho menjaran només si al plat hi ha pasta de primer i croquetes i llibrets de segon amb patates fregides? (Sí, sí, efectivament, és un menú infantil.)

De vegades discuteixes amb algú i comprens que l’algú no ho vol arreglar. Que el que li agrada és estar enfadat amb tu, perquè tu l’irrites. El motiu de la discussió és important, sí, però tu n’ets el principal motiu. Hi haurà una altra discussió, perquè sembla que se senti bé tenint-te tírria. I si és així, te n’has d’anar, tranquil·lament humiliat, sent la riota dels enemics, tornant al mode irònic com sempre has fet. Hi ha un poema de Palau i Fabre, preciós, que diu: “Jo em donaria a qui em volgués”. Doncs jo també. No em donaria a qui no em volgués. Per un clau ple de súpliques, per un favor, per saber si avui, a la fi, et posaré a to, jo no em pinto els llavis.

stats