Publicitat
Publicitat

Les finances de l'estat propi, viables

El president Mas en el seu discurs de valoració de la gran manifestació de la Diada va anunciar que s'han de començar a crear estructures d'estat per poder aconseguir un estat propi. Plantejat aquest horitzó és evident que una de les qüestions bàsiques és la viabilitat econòmica de Catalunya. Des de fa un temps s'han anat fent diversos estudis que analitzen aquesta viabilitat en àmbits diferents. Permeteu-me, lectors, que us ofereixi els resultats d'un estudi elaborat juntament amb la professora Núria Bosch i promogut per la Fundació CatDem, en què s'analitza la viabilitat de les finances públiques si Catalunya fos independent. En concret, es tracta de contestar a qüestions com si els ingressos públics potencials que es generarien permetrien mantenir l'estat actual de benestar i finançar el cost de les estructures governamentals d'un estat propi.

Per fer aquesta anàlisi s'ha partit, bàsicament, dels estudis sobre la balança fiscal fets per la Generalitat de Catalunya. Aquests estudis permeten conèixer els ingressos fiscals que tindria Catalunya com a estat, si no n'hi hagués una part que revertís en l'estat espanyol i que, per tant, no es queda a Catalunya. També permeten analitzar les despeses addicionals que tindria Catalunya, ja sigui perquè hauria d'assumir competències que ara estan en mans de l'estat espanyol, com el sistema de la seguretat social, o que com a estat les hauria de realitzar de bell nou, per exemple les despeses en política exterior.

Cal assenyalar que s'ha partit d'una sèrie d'hipòtesis molt restrictives, com que es manté el mateix sistema fiscal, la mateixa pressió fiscal i el mateix nivell i estructura de despesa que el govern central ha fet en aquests anys. Òbviament, si Catalunya esdevingués un estat independent no tindria per què seguir aquestes pautes impositives i de despesa. També cal assenyalar que només es comptabilitzen els fluxos d'ingressos i despeses i no s'entra a analitzar la valoració de la distribució patrimonial que tindria lloc entre Catalunya i Espanya. Per tenir en compte l'impacte del cicle econòmic en les finances públiques l'anàlisi s'ha realitzat no per a un any en concret, sinó per al període 2006-09.

En el cas dels ingressos, els recursos addicionals de què disposaria la Generalitat serien els impostos que paguem actualment a l'estat espanyol, menys les transferències que l'Estat fa actualment a la Generalitat, ja que aquestes lògicament deixarien d'atorgar-se. En aquest sentit s'estimen els ingressos per cadascun dels impostos (cotitzacions a la Seguretat Social, IRPF, IVA, impost de societats, etc.) que es generen a Catalunya donat el seu nivell de renda, riquesa o consum, així com altres ingressos d'altres entitats públiques.

Pel que fa a les despeses, si Catalunya fos un estat, la Generalitat hauria d'assumir una sèrie de competències que actualment encara estan en mans de l'estat espanyol o que són pròpies d'un estat. Així, s'ha realitzat un càlcul aproximatiu de l'increment de despesa que suposaria per a la Generalitat el fet que assumís totes aquestes competències. Entre d'altres, s'han estimat les despeses vinculades als serveis de justícia, defensa, política exterior i administració tributària. També les relacionades amb protecció i promoció social i les corresponents a la seguretat social, atès que s'ha considerat que la Generalitat hauria d'assumir els compromisos contrets per l'estat espanyol amb tots els col·lectius beneficiaris d'aquestes prestacions. En el cas, per exemple, de sanitat, educació i cultura, atès que són unes competències totalment traspassades a la Generalitat, no s'ha imputat cost addicional, excepte en el cas de les beques a estudiants, una competència que encara està en mans de l'Estat. Altres despeses que s'han estimat són les relatives a infraestructures, transport, recerca, desenvolupament i innovació. Finalment, s'ha imputat una part el cost financer (pagament d'interessos i amortitzacions) del deute que té l'estat espanyol.

Els resultats mostren que els ingressos addicionals superen les despeses en tots els anys analitzats, si bé el guany varia en funció de la conjuntura econòmica: es redueix el 2008 i, sobretot, el 2009. En concret, agafant de mitjana el període 2006-09 amb euros constants (és a dir, sense tenir en compte la inflació), els ingressos addicionals que obtindria la Generalitat serien de 49.018 milions d'euros, mentre que les despeses addicionals suposarien 35.400 milions d'euros. Així doncs, s'estima un guany anual mitjà de 13.617 milions d'euros, cosa que suposaria el 7,1% del PIB català. És evident que si Catalunya fos un estat independent obtindria uns ingressos addicionals nets que permetrien reduir el dèficit de la Generalitat, augmentar el nivell i qualitat dels serveis públics o reduir els impostos, cosa que generaria en tots els casos un augment del benestar dels ciutadans catalans.

Per acabar, cal assenyalar que aquesta viabilitat financera unida a una plena sobirania fiscal genera una millora de la ràtio de solvència de Catalunya, la qual cosa facilitaria l'accés de la Generalitat als mercats financers. Per tant, una vegada més, les dades permeten esvair les pors envers la creació d'un estat propi, unes pors que des d'alguns sectors ja estan atiant i que, sens dubte, aniran en augment.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT