El meravellós món de la prostitució

Dilluns a La gent normal abordaven una qüestió delicada: la prostitució practicada de manera voluntària. Tres prostitutes explicaven amb molta naturalitat com van decidir que aquesta era la feina que volien exercir lliurement perquè els agradava molt el sexe i comportava uns beneficis econòmics. “L’estigma el fem nosaltres”, deia una d’elles traient importància al tabú social i als problemes derivats d’aquest ofici. Com sempre, l’elecció de les convidades permetia exposar uns arguments nous i una capacitat de generar molta empatia amb l’espectador. La frase d’una d’elles, però, em va distanciar del relat. Va afirmar que a causa del discurs dels mitjans de comunicació “se sigue pensando que mayoritariamente la prostitución son mujeres que están en una situación de pobreza o necesidad máxima”. I aquesta sentència et portava a pensar: i no és així, realment? ¿Majoritàriament la prostitució no la practiquen dones per superar una necessitat econòmica greu quan no tenen una altra alternativa laboral?

I a partir d’aquí tot el discurs que va construir el programa del canal 33 trontollava una mica perquè va començar a traspuar, a través de les convidades, una mena de publireportatge sobre el meravellós món de la prostitució. La periodista Samanta Villar, convidada perquè ha escrit un llibre sobre aquest tema, va establir una comparació amb la seva pròpia professió per explicar la naturalitat d’aquest ofici del sexe: “Jo també em vaig dedicar al periodisme per una necessitat econòmica, igual que elles s’han dedicat a la prostitució pel mateix motiu. No hi veig la diferència”. Els arguments es van anar simplificant d’una manera tan ràpida que es va perdre l’essència del programa. Una cosa és intentar destruir certs estigmes socials, evitar el rebuig cap a les persones que han hagut de prendre opcions personals difícils, oferir a l’espectador una imatge contrastada del que s’associa normalment a la prostitució. I una altra, molt diferent, anul·lar tot allò que també comporta aquest ofici: la possible denigració personal, les dificultats psicològiques que implica, els riscos laborals... I deixar al marge una plaga social com l’explotació sexual de moltes dones i la manera com les màfies hi comercialitzen. Vam tenir la sensació que Agnès Marquès es va deixar arrossegar per l’entusiasme professional de les prostitutes afortunades que tenia en aquell sofà i el resultat era poc realista. Més que La gent normal vam tenir la sensació que aquell dia el programa s’hauria hagut de dir Casos excepcionals.