Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

El nou disc de Tom Waits

Abans de l'era de les descàrregues il·legals, els discos solien sortir en dimarts. Arribaven en dilluns a la botiga i dimarts els posaven a la venda. El de Tom Waits, Bad as me, estava anunciat per ahir, dimarts, però a la crítica que en feia Jordi Bianchiotto a El Periódico (que ben feta, per cert) hi deia que sortia dilluns. I com que la sortida d'aquest disc, després de set anys, és un esdeveniment mundial, el meu amic melòman va trucar a la Fnac de l'Illa per preguntar si ja el tenien. "Sí, ja el tenim -li va dir un venedor-, però encara no l'hem desempaquetat".

Oh, mare meva. Si ell hagués treballat a la Fnac, s'hauria llevat una hora abans per arribar a treballar abans per anar al magatzem i aplicar amb veneració el cúter al precinte d'una de les caixes i tenir-lo de seguida. El meu amic melòman va preguntar-li al venedor quan el desempaquetarien, i ell li va contestar que al llarg del dia. Que dimecres ja seria a la botiga. "Aleshores vindré dimecres a primera hora". Però el venedor li va fer una proposta: "Vol que li reservi una de les cinc còpies?"

Cinc còpies i prou per a la Fnac de l'Illa del disc de Tom Waits. Aleshores, desempaquetar-lo era qüestió de treure cinc cedés d'una capseta. El meu amic melòman, que també és matemàtic, va deduir que, de moment, no en pensaven vendre més. I com que això és una historieta exemplar, quan s'acomiadava del venedor, va alçar els ulls i va veure, en un pirulí, un cartell d'en Bustamante, l'exmanobre que va concursar aOperación Triunfo. Treu disc el mateix dia que Tom Waits. Però el meu amic melòman no va tenir valor de preguntar-li al venedor de la Fnac de l'Illa quantes còpies en tenien, del disc d'en Bustamante, perquè li semblaria un sacrilegi que en fossin més. És un ranci i un inadaptat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT