Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

El partit de les tres-centes dames

Gràcies a l'amic Manel Marí (excel·lent poeta i, no obstant això, bellíssima persona) m'assabento de les últimes i suculentes notícies sobre la vida política eivissenca. Concretament sobre el PP pitiús, que prepara el seu proper congrés amb una forta divisió interna entre el sector oficialista (encapçalat per l'actual president de la sucursal, el senyor Miquel Jerez) i un altre sector diguem-ne que alternatiu (liderat pel senador José Sala). Segons informa el Diario de Ibiza , el PP d'Eivissa ha gaudit en els darrers mesos d'una quantitat inusitada de peticions d'afiliació: tantes com tres-centes, que curiosament han estat totes obtingudes pel sector crític del senyor Sala. Però encara hi ha una dada més curiosa: entre les tres-centes peticions, n'hi ha una quantitat indeterminada (però molt nombrosa) de senyores que es guanyen la vida exercint allò que se'n diu l'ofici més antic del món. Prostitutes, en definitiva. O, en l'eufemisme actualment triomfant, treballadores del sexe. La cosa l'ha destapat el mateix Diario de Ibiza , en comprovar que una de les peticionàries indicava com a domicili particular el d'un bordell de Talamanca. Després ha resultat que aquesta senyoreta venia acompanyada d'una tropa ben considerable de col·legues de professió.

Quin és el motiu de l'entusiasme sobtat de les meretrius eivissenques per afiliar-se al PP és una cosa que ningú s'explica, però en tot cas el senador Sala té ben clars els criteris d'admissió de la militància: "A mi me'n ve un dient que ha fet set o vuit militants nous i em diu: «Firma». I jo firmo. No investigaré a ningú", afirma, amb una sinceritat que desarma qualsevol. I, a continuació, es fa unes belles preguntes retòriques: "Tornar enrere aquestes afiliacions? Només faltaria aquesta. Són vàlides. Per què no ho han de ser? Quin problema hi ha? Qui diu que són prostitutes?"

Res de tot això no passaria si tothom fos tan escrupolós com el conseller balear de Turisme, el senyor Carlos Delgado, que, lluny d'omplir les files del seu honorable partit amb massatgistes no diplomades, va fitxar la seva pròpia companya sentimental com a assessora de premsa, tal com ja vam explicar en aquesta mateixa columna fa uns dies. El problema és que hi ha hagut algú (a Madrid, pel que sembla) que no ha vist amb bons ulls la lloable iniciativa del dirigent del Govern Balear, i ara ha resultat que la nòvia del conseller Delgado s'ha vist acomiadada de manera fulminant, a penes cinc dies després que el seu enamorat presentés la seva contractació com "un èxit de gestió i un exemple d'austeritat". I devia ser-ho, si més no a la llum de com deuen entendre el conseller Delgado i el senador Sala el que es coneix com a polítiques de la dona.

Però res: el poble ras és malèvol per naturalesa, de manera que malament si col·loquen la pròpia amistançada i malament si afilien tres-centes meuques d'una tacada. En vista de tanta severitat, s'entén que els dirigents del PP illenc se sentin desconcertats. Però si tot ho fan pel bé de la ciutadania!

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT