Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quan no pots ignorar-ho ni és bo recrear-t'hi

Hi ha un clàssic que són les portades d'alguns diaris editats a Madrid l'endemà de la Diada o d'un partit de la selecció catalana. Es busca algun incident aïllat, es magnifica i es posa a tota plana. En el cas d'ahir, El Mundo va optar per un títol en català per a tot Espanya. El conegut palíndrom "català a l'atac", usat amb enginy per Màrius Serra en defensa de la immersió, servia per il·lustrar la crema d'una bandera i descriure una presumpta actitud agressiva. Generalitzada, esclar. Un de tants debats no resolts quan passen aquestes coses és com hi reaccionem. Ho ignorem? És difícil, perquè és un mitjà influent que dóna aquesta imatge tergiversada d'una Diada pacífica i d'una defensa de la llengua exemplar. Ens hi recreem i ho aprofitem per enfadar-nos? No serveix de gran cosa, i per desgràcia no ens permet avançar. Com que l'única solució bona seria que no hagués passat, les reaccions han derivat en dos extrems. Hi ha qui es passa el dia llegint o escoltant el que diuen en contra nostra, acaben addictes a aquestes dosis, i van enfadats per la vida. I hi ha crítics que s'enfaden quan en parlem, i dicten que el gran problema de Catalunya és que fem massa cas del que diuen. Probablement la via més eficaç que hem anat trobant és recórrer a la ironia, que rebaixa sempre la cremor d'estómac. Però és que algunes coses ja no fan cap gràcia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT