El problema no és Vicent Sanchis, és l’intent de polititzar la CCMA
El Parlament de Catalunya va reprovar ahir el nomenament de Vicent Sanchis com a director de TV3 en substitució de Jaume Peral. Es tracta d’un fet insòlit, ja que el nomenament del director de TV3 no és potestat de la cambra, i respon a una aliança política multicolor que va des de Catalunya Sí que es Pot (de qui va partir la iniciativa) i la CUP fins a Ciutadans i el PP, passant pel PSC. És evident que l’objectiu de l’oposició amb la moció era castigar Junts pel Sí per la manera com s’ha produït el nomenament de Sanchis, i de passada els grups unionistes han aprofitat per carregar contra el perfil independentista del periodista valencià.
El problema de fons, però, no és la figura de Sanchis, perquè ningú pot qüestionar seriosament les seves capacitats professionals per dirigir la televisió pública, sinó el sistema de nomenament dels càrrecs dels mitjans públics, que deixen sovint els professionals indefensos davant del pim-pam-pum de la política. Lamentablement, a Catalunya tots els intents per despartiditzar els mitjans públics han fracassat, i els nomenaments sempre han respost a un repartiment de quotes i intercanvi de cromos entre les diferents forces polítiques, amb els periodistes com a simples espectadors.
Caldria recordar que Iniciativa, avui integrada a CSQP, i el PSC van participar en la trista maniobra que va protagonitzar el tripartit per nomenar Enric Marín com a president de la CCMA després de la dimissió d’Albert Sáez, i que va consistir a canviar la llei, que havia sigut aprovada feia molt poc, perquè no fos necessari consensuar el nou president amb CiU.
El més just, per tant, seria haver proposat un sistema alternatiu i obrir un debat honest sobre com s’han de gestionar els mitjans públics i quina és la relació que han de tenir amb el Govern i el Parlament. Però no, en lloc d’això el que tenim són emboscades parlamentàries que minen encara més la credibilitat dels mitjans.
És cert que Vicent Sanchis no ha sigut nomenat en les millors condicions, però una reprovació preventiva és un precedent inaudit. Com qualsevol altre professional, Sanchis mereix un marge de confiança per poder treballar i insuflar energies renovades i un nou rumb estratègic a TVC en un moment difícil. Després es podrà avaluar la seva gestió, però no censurar preventivament.
