'Annus bonus, annus malus'
No falla. El president (val per a qualsevol país) diu que ha estat un bon any i el cap de l’oposició (ídem) diu que ha estat un mal any.
Ho han dit els presidents Illa (“Ha estat un bon any per a Catalunya”) i Sánchez (“Als espanyols i espanyoles els surt a compte aquest govern”), que, per cert, no han pogut aprovar els pressupostos del 2026. Diu el president Illa que “Ha estat un bon any per a Catalunya”, però segur que la frase no l’ha sentit en una andana de Rodalies, ni a l’AP-7, ni entre els aspirants a llogar o comprar un pis a l’abast de la seva butxaca, ni entre els milers de joves catalans acadèmicament ben formats que han hagut de marxar a l’estranger per trobar una feina més ben remunerada. I a Sánchez el rècord de recaptació d’ingressos de l’Estat en impostos (més de 300.000 milions el 30 de novembre) no li deixa veure el 25% de gent que viu en risc d’exclusió social.
A l’altra banda, Feijóo opina que "ha sigut un mal any per a Espanya" i "el pitjor any del pitjor govern en la història democràtica del nostre país", sense recordar que el títol de pitjor govern (per dir-ho suaument) ja va ser adjudicat a Carlos Mazón, infaust personatge a qui ell va estar protegint durant un any fins que la gent el va avergonyir públicament.
Parlant d’avergonyir un país, Donald Trump ha fet balanç del 2025 afirmant el següent: “Som respectats una altra vegada, potser com mai”. Ja firma els seus missatges com a “President DJT”. A veure si se li enganxa alguna cosa de JFK.
O sigui que l’únic balanç de l’any que toca de peus a terra continua sent el de reina Elisabet II del 1992, quan després de la separació del príncep Andreu, el divorci de la princesa Anna, la publicació de Diana: la seva veritable història i un incendi al castell de Windsor on se li van cremar 115 habitacions, li va semblar que havia estat un "annus horribilis".
