Publicitat
Publicitat

Arnaldo Otegi sobre ETA: "L'estratègia militar és inhumana"

El líder abertzale reconeix en una entrevista a la Cadena SER que es va sentir alleujat quan va conèixer el cessament de la violència, fa l'ullet al PP i creu que ETA i l'esquerra abertzale han de "reconèixer i reparar les víctimes del terrorisme"

Arnaldo Otegi ha opinat des de la presió sobre el cessament de la violència per part d'ETA. Segons el líder abertzale, l'estratègia militar que ha desenvolupat l'organització durant cinc dècades, és "inhumana", ja que vulnera "els drets humans més elementals". "És per això que em sento profundament satisfet per la decisió adoptada per la base de reivindicar el valor del diàleg i la negociació per a la solució dels conflictes, convertir el respecte dels drets humans en l'eix de la nostra estratègia d'alliberament i, per coherència, renunciar a la utilització de la violència per aconseguir objectius polítics ".

Quan va conèixer l'anunci de cessament de la violència d'ETA, Arnaldo Otegi va compartir des de la seva cel·la la “probable i segura alegria i l'alleujament de tots aquells càrrecs electes que tenien coartada la seva llibertat. Me'n vaig alegrar molt per ells i les seves famílies”, ha assegurat el líder abertzale des de la presó de Logronyo a través d'un qüestionari per escrit de 27 preguntes a la Cadena SER. Otegi ha afegit que va recordar “amb tristesa i respecte tots aquells homes i dones sense excepció que no han pogut veure aquest moment, i la memòria ha de ser l'esperó més eficaç perquè el que ha passat no es torni a repetir mai".

El polític basc ha opinat sobre el següent pas que ha de fer l'organització en relació amb les seves víctimes. “ETA ha d'adoptar una decisió que passi pel reconeixement i la voluntat de reparació a les víctimes", ha dit Otegi, que ha inclòs la seva formació política en el camí cap a la reparació d'aquest col·lectiu. A més, Otegi ha volgut ser comprensiu amb les víctimes, de les quals ha dit que no se'ls pot exigir que “entenguin, acceptin o fins i tot perdonin”, cosa que no troba raonable “quan les ferides són tan profundes i tan recents". Sobre el paper de les mateixes víctimes en el procés de pau, el líder abertzale ha reconegut que aquestes “estan necessàriament en l'agenda de les solucions”, però que “no manegen l'agenda”.

Otegi ha volgut reconèixer i elogiar el paper d'Aznar en les converses de 1998, i ha dit que "no vam saber valorar en els seus justos termes l'esforç i el gest que va fer el president Aznar al denominar l'organització Moviment d'Alliberació Nacional Basc i autoritzar el contacte amb nosaltres. Crec sincerament que vam cometre un error ". Tot i així, el líder abertzale ha fet l'ullet al Partit Popular: "Deixo oberta una escletxa a l'esperança perquè ara siguem capaços d'arribar a acords", ja que reconeix que "el concurs constructiu del PP és absolutament necessari per arribar a un escenari de solucions definitives".

Otegi ha volgut opinar també sobre la nova formació Amaiur, de la qual ha dit que ha de tenir grup propi al Congrés, i ha afegit que Euskadi necessita eleccions anticipades.

El líder basc no ha volgut deixar passar l'ocasió per donar un toc d'alerta: "Hi ha sectors a l'Estat que no volen la pau", ha dit sense donar noms, en referència a amplis sectors de la societat i de l'estat (polítics, mediàtics, econòmics, militars i judicials), als quals ha acusat de bloquejar permanentment el procés de pau.

Al final de l'entrevista, Otegi s'ha acomiadat amb un missatge d'esperança i progrés per al poble espanyol, i ha dit dels treballadors que "el que ens uneix amb el poble espanyol no és la pertinença a una mateixa nació, sinó a una mateixa classe social".

Més continguts de