Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ A LA CASA REIAL

La fiscalia demana a Hisenda que "aixequi el vel" de la trama de l'Instituto Nóos

Anticorrupció acorrala Urdangarin pels impostos

Iñaki Urdangarin i la resta de socis de Nóos, entre els quals la infanta Cristina, haurien defraudat molts impostos gràcies a la condició d'associació sense ànim de lucre. Ara Anticorrupció vol saber quants.

El setge judicial a Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres es va estrènyer ahir una mica més amb la petició que Anticorrupció va formular a Hisenda. El ministeri fiscal ha sol·licitat a l'Agència Tributària que "aixequi el vel" de la trama Nóos. És a dir, que quantifiqui la xifra que els membres de l'entitat haurien d'haver pagat a Hisenda en les seves declaracions d'IRPF si no haguessin tingut el rang d'associació sense ànim de lucre.

En la seva sol·licitud, Anticorrupció pregunta de manera expressa al fisc, tot i que sense dir noms, quins membres de l'Instituto Nóos haurien d'afrontar els pagaments. I entre aquests membres, a més del gendre del rei i el professor Torres, hi havia la infanta Cristina i el seu secretari, Carlos García Revenga. Fins ara, els imputats del cas han esquivat l'acusació de delicte fiscal. Però amb aquest nou escrit d'Anticorrupció el frau a Hisenda amenaça de sumar-se als delictes que s'atribueixen a Urdangarin i el seu soci: malversació, prevaricació, falsedat documental, frau a l'administració (adjudicacions concertades) i blanqueig de capitals.

Evasió de capital

El nou pas d'Anticorrupció es produeix després que un informe policial hagi donat forma definitiva a dades que ja tenien els investigadors, entre els quals que la trama va desviar 700.000 euros dels més de sis milions d'origen públic que Nóos va obtenir de València i Balears. Aquest desviament de diners constitueix precisament un altre dels punts claus de l'escrit de la fiscalia, que demana als inspectors d'Hisenda que calculin la transcendència fiscal d'aquesta evasió de fons. Així mateix, requereix que avaluï els tributs que corresponen a totes les quantitats que es van eludir de l'impost de societats mitjançant el creuament de factures entre si i amb l'Instituto Nóos per serveis fantasma. L'última petició afecta els contractes laborals falsos detectats ja durant la investigació: la fiscalia vol que, igualment, Hisenda quantifiqui el que s'ha defraudat.

El fet que l'Instituto Nóos tingués oficialment la condició d'associació sense ànim de lucre resulta essencial a efectes tributaris: les ONG paguen menys impost de societats. En aquest cas, la reducció de tributs s'aconseguia de manera doble, ja que les empreses satèl·lit de Nóos no només incrementaven fictíciament les despeses de l'associació en cobrar-li per serveis que els investigadors consideren ficticis, sinó que després creuaven factures entre si, també per treballs inexistents. El creuament de factures va ser essencial perquè les empreses del conglomerat acabessin pagant a Hisenda per l'impost de societats només un 3,5% dels seus ingressos, a pesar que el tipus aplicable va oscil·lar durant el període d'activitat de Nóos entre el 25% i el 30%.

Més continguts de