CRÒNICA
Política 21/09/2017

“Aquí comença la nostra independència!”

Cançons, clavells i confeti a rambla Catalunya 21

i
Antoni Bassas
3 min
Una manifestant a la Via Laietana, just davant de la seu de la conselleria d’Afers Exteriors.

BarcelonaMilions de persones de tot el món se n’havien anat a dormir la nit anterior llegint una pregunta de Gerard Piqué a la Guàrdia Civil: “ A estos no los vais a visitar, no? ” Es referia a Intereconomía, on un presentador havia demanat a Corea del Nord que bombardegés Barcelona (nota per als lectors del futur: ja des de finals del segle XX en alguns mitjans espanyols es parlava de Catalunya amb odi i fent servir expressions que en cap cas s’utilitzaven per referir-se a altres grups nacionals o ètnics).

La Guàrdia Civil contesta a Piqué

El cas és que a les vuit del matí la Guàrdia Civil va contestar al central del Barça i els seus milions de followers a través de les ràdios matinals: els homes de verd havien entrat al departament d’Economia, a rambla Catalunya 21. A dos quarts de nou del matí, davant la noble porta de fusta i vidre de l’antiga casa Heribert Pons, una parella de la Guàrdia Civil departia amb amabilitat professional amb un grup de Mossos: salutacions amb el palmell de la mà sobre les viseres de les gorres i repartiment de les tasques. Els de verd controlaven l’entrada dels treballadors a l’edifici i els de blau es posaven entre la Benemérita i la gent que anava arribant amb comptagotes al passeig central de la rambla Catalunya. Aparcats al lateral de la Rambla, tres vehicles de la Guàrdia Civil.

En aquests moments, dos manifestants que sens dubte van córrer davant els grisos, creuen la calçada, pugen a la vorera i es posen a un metre dels guàrdies civils mostrant-los material a favor del referèndum. Darrere dels dos homes salten tots els fotògrafs i els ENG de les televisions i s’enfilen damunt dels vehicles de la Guàrdia Civil per tenir més bona posició. La gent crida “ Vergüenza! ” i “ Esto, con Franco, sí pasaba! ” Arriben Tardà, Llach i Tremosa. No els deixen entrar a l’edifici. Es canta Els segadors. Tardà demana no caure en provocacions.

“Això ho va muntar el Ramon”

Se m’acosta una senyora gran. És la Montserrat Trueta, que viu una mica més amunt. Em diu amb aire desolat: “Això ho va muntar el Ramon”. Es refereix al seu marit, Ramon Trias Fargas, conseller d’Economia en el primer govern de Jordi Pujol, el 1980. Ell va comprar per 300 milions de pessetes l’elegantíssim edifici modernista del 1909.

Ara ja hi ha una gentada. A Llach li demanen que canti L’estaca, però la consigna és anar a tallar la Gran Via. I la Montserrat Trueta se n’hi va. I centenars de persones, també. I la Gran Via queda tallada.

50 euros de clavells

Si això que estem vivint és una revolta, és la revolta de tot un poble: joves amb samarretes on hi diu CCCP (Unió Soviètica en l’acrònim en rus), una senyora de 85 anys a la qual els falangistes van fer fora de casa seva després de la Guerra Civil que branda una estelada amb el pal telescòpic, una altra senyora que s’identifica com a “sevillana” i que va tenir un mal divorci amb un català, però que això d’avui no ho suporta i que pensa votar . Arriba un senyor amb americana i corbata, carregat amb 50 euros de clavells: “Els he anat a comprar a Flors Navarro, i m’han preguntat que què passava amb els clavells, perquè se’ls estaven acabant”. I els reparteix entre els joves, i els clavells plouen sobre els guàrdies civils. I em diu: “Jo soc advocat de Sarrià i tinc la vida resolta, però això és intolerable”.

Els vehicles de la Guàrdia Civil tenen els vidres empaperats i les rodes punxades. Uns turistes asiàtics es refugien en un bar amb cara d’espantats. I un crit atrona la Rambla Catalunya: “Aquí comença la nostra independència!”

stats