CDC i ERC evitaran el cos a cos amb Duran

Barcelona“Catalunya no es mereix tanta irresponsabilitat!” Amb aquesta exclamació va rebel·lar-se Josep Antoni Duran i Lleida davant l’anunci de l’acord entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes per bastir una candidatura unitària amb l’exeurodiputat ecosocialista Raül Romeva al capdavant. D’ençà de llavors, a les files democristianes han anat desplegant una bateria d’arguments per intentar trobar els punts febles de Junts pel Sí. Convergents i republicans, però, s’han conjurat per obviar qualsevol retret que provingui d’Unió. Tenen clar que entrar en el cos a cos amb els democristians pot ser contraproduent per als seus interessos electorals. O, dit d’una altra manera, seria un regal per a una Unió que busca visibilitat per obtenir un resultat el 27-S que li permeti treure el cap al Parlament.

“No ens convé gens ni mica barallar-nos ara amb Duran”, constaten fonts nacionalistes consultades per l’ARA. A Convergència interpreten que, en les eleccions del 27 de setembre, Unió en realitat competirà pel vot conservador amb el PP i Ciutadans. Estan convençuts que la bossa d’electors nacionalistes moderats que a hores d’ara encara dubten entre Junts pel Sí i Unió és reduïda. Per tant, l’estratègia de campanya passarà per esquivar el xoc amb els de Duran i no donar-los notorietat. Perquè, si les coses els anessin bé, els democristians podrien pessigar uns quants escons que potser farien falta a la llista de Romeva per assolir una majoria confortable.

Objectiu: tenir grup parlamentari

Ahir, a RAC1, el que serà el número u d’Unió el 27-S, Ramon Espadaler, es marcava com a fita poder formar grup parlamentari propi, amb almenys cinc diputats. Va aprofitar l’ocasió per fer un advertiment: “Si votar Artur Mas vol dir fer una declaració unilateral d’independència, no comptarà amb el nostre suport”. Més esmolades van ser les reflexions que Duran recollia ahir a la seva carta web. “La llista Romeva és vista com un guirigall. Si no han sigut capaços de posar-se d’acord per designar un cap de campanya, ¿com ho han de ser per entendre’s per dirigir i governar a partir del 27-S?”, es preguntava. L’argumentari que Unió està desgranant aquests dies insisteix a retratar Artur Mas com un president de la Generalitat sepultat en una llista escorada clarament a l’esquerra, on el perfil de CDC queda diluït. Duran acusava ahir Junts pel Sí de decidir els seus candidats “als despatxos” i alertava que aquesta fórmula transversal pot acabar propulsant la nova esquerra al poder.

Cap d’aquests comentaris va generar rèplica. I, d’acord amb l’estratègia traçada, serà difícil que en generin d’ara endavant. Com a molt, segons assenyalen fonts nacionalistes, el paper de respondre-hi poden assumir-lo els sobiranistes escindits d’Unió agrupats al voltant de les noves sigles de Demòcrates de Catalunya. Antoni Castellà n’és el cap visible i figura en el desè lloc de la llista de noms que CDC aportarà a la candidatura unitària per Barcelona.

La cúpula d’ERC comparteix l’estratègia. “Cal ignorar-los completament”, assevera un dirigent. Els republicans creuen que Espadaler podria quedar fora del Parlament, i entrar en el cos a cos només pot fer-li guanyar opcions. Per a ERC, cal polaritzar la campanya entre l’independentisme i l’unionisme, i això passa per deixar fora del tauler postures intermèdies que consideren que ja s’han demostrat inviables.

Una confluència que no arrenca

Per això, els d’Oriol Junqueras també volen evitar la pugna amb Catalunya Sí que es Pot. Dilluns, en l’última reunió de la cúpula, van fixar l’objectiu en el PP i C’s. ERC opina, a més, que la confluència d’esquerres no ha acabat d’arrencar amb força i, per aquest motiu, cal escapar d’un debat que se centraria en l’eix social. Per contra, prioritza mantenir-hi ponts, per buscar el seu suport en el futur procés constituent. Raül Romeva, de fet, els ha ofert col·laborar-hi. ERC confia igualment que els continus missatges del govern espanyol contra la independència i el perfil radical del cap de llista del PP, Xavier García Albiol, reforcin la polarització.