Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

La CUP xoca amb JxSí per la crida a refermar i explicitar la ruptura

La coalició ajorna la tramitació d’una moció dels anticapitalistes per aplicar la resolució del 9-N

Les relacions entre Junts pel Sí i la CUP no han sigut senzilles en cap moment des que el 9 de gener van tancar un acord per investir Carles Puigdemont. El contingut d’aquest pacte in extremis -que l’expresident Artur Mas afirma que sempre du a sobre- ha sigut interpretat de manera diferent pels dos actors, en especial el punt que fa referència al fet que els anticapitalistes garantiran l’estabilitat parlamentària del Govern. Per facilitar-ho, en un principi dos diputats de la CUP s’havien d’integrar en la dinàmica del grup de Junts pel Sí, una premissa que finalment s’ha traduït en una mera reunió setmanal entre representants de les dues forces. Aquesta coordinació no ha impedit que una moció dels anticapitalistes a favor d’una desobediència oberta hagi encès totes les alarmes a la coalició.

Les votacions diferenciades, de fet, no han sigut una simple excepció -la coalició sobiranista fins i tot s’ha quedat en minoria en alguna ocasió-, però les divergències sempre havien respost als projectes socials contraposats entre els actors. Tot i això, la tensió entre els dos socis s’ha anat accentuant en les últimes hores, aquest cop arran de l’aplicació del que va ser el primer gran gest comú de la legislatura, la resolució de ruptura. De fet, tot just ahir es va salvar un match ball, quan la majoria de la mesa del Parlament -en mans de Junts pel Sí- va ajornar fins dimarts vinent l’admissió a tràmit d’una moció de la CUP que instava a refermar i aplicar amb tots els ets i uts la declaració del 9-N. La setmana que ve, però, es juga una nova pilota de partit que pot conduir a un xoc entre els dos grups independentistes que deixaria cicatrius.

Tanmateix, les diferències que han conduït a aquesta situació vénen de lluny. De fet, des del mateix text per impulsar la resolució que va donar el tret de sortida a la legislatura de la desconnexió. Tot i el redactat de consens tancat i aprovat, la negociació va evidenciar que, més enllà de l’objectiu final, les estratègies entre Junts pel Sí i la CUP divergien. Mentre que els primers preferien esquivar de bon principi el xoc frontal amb l’Estat, els segons cridaven directament a la desobediència. Mentre que els primers preferien escrutar vies per forçar la legalitat vigent per avançar cap a la República Catalana -com el canvi de nom a la conselleria suspesa de Raül Romeva-, els segons no tenien cap inconvenient a fer explícit el desacatament a lleis espanyoles o tribunals estatals -“Per fer la truita s’hauran de trencar ous” és una metàfora que usen algunes territorials de la CUP-. Dirigents d’uns i altres, però, coincidien que aquestes diferències estratègiques podrien esclatar. I el detonador es pot haver activat ja.

Els primers avisos de la CUP

D’aquesta manera, els anticapitalistes ja havien anat alertant del seu descontentament davant algunes iniciatives preses pel Govern i per la coalició que li dóna suport, com la presentació de recursos contra les suspensions i vetos del Tribunal Constitucional (TC) -al qual la resolució del 9-N declarava “mancat de legitimitat” i instava a no supeditar-hi l’actuació de les institucions catalanes-. Així mateix, a principis de febrer la CUP va reclamar que la Generalitat s’activés per complir l’annex social de la declaració, que inclou l’incompliment de la llei Wert, la constitució d’un grup de treball parlamentari sobre el deute públic català o la interlocució directa davant l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) per acollir refugiats.

Per tot plegat, fa una setmana el diputat anticapitalista Joan Garriga va interpel·lar al ple la consellera de la Presidència, Neus Munté, a qui li va reclamar “gestos inequívocs” de desobediència com a “millor resposta als embats de l’Estat”. Munté, al seu torn, li va demanar que confiés en el fet que el Govern compliria els compromisos pel que fa al pla de xoc i al full de ruta nacional. Tot i això, la CUP no se’n fia. Per aquest motiu, divendres va registrar una moció per debatre en el pròxim ple, el 6 i 7 d’abril, en què posa per escrit els deures que exigeix a l’executiu, que passen per refermar el suport a la declaració del 9-N i calendaritzar l’aplicació dels seus punts. Un gest que des de Junts pel Sí -tant ERC com CDC- consideren una deslleialtat.

I és que, segons admeten els dos grups, els anticapitalistes no van exposar prèviament el contingut del text a la coalició, fet que ha enrarit més les relacions. “Les coses s’han de parlar, s’han saltat els acords”, critica un dirigent republicà, molt molest, i, pel que fa al contingut, un dirigent convergent lamenta el gest de “profunda estètica” i la “desconfiança excepcional” mostrada per la CUP. Un independent de la coalició afegeix que aquesta formació “el que vol és provocar”. En la reunió posterior al consell executiu, la mateixa Munté va estirar les orelles als anticapitalistes: “Cal esforç i intel·ligència, no pertoca facilitar les coses als nostres adversaris”. De fet, fonts del Govern opinen que les mostres de desobediència oberta poden “facilitar la feina a la fiscalia de l’Estat” per actuar contra el procés i resumeixen així l’estratègia que propugnen: “Ni obediència ni desobediència, intel·ligència”.

En canvi, un dirigent de la CUP justifica la moció per la desconfiança nascuda arran de declaracions recents de Mas o, fins i tot, del conseller de Territori, Josep Rull, a l’ARA -va obrir la porta de CDC a partidaris del referèndum que votarien no - i per la necessitat que els ajuntaments sobiranistes notin el suport del Parlament i del Govern. Els anticapitalistes ja van reclamar la setmana passada que els Mossos d’Esquadra no actuessin com a policia judicial per recopilar informació requerida per l’Audiència Nacional per processar els consistoris que donen suport a la resolució declarada inconstitucional, un dels punts més polèmics de la moció.

El cert, però, és que el debat dels pressupostos es filtra també en aquest escenari. Aquesta votació pot servir als partidaris cupaires de votar els comptes per marcar perfil tot i aquest suport, mentre que als detractors els permet justificar optar pel no als comptes d’un Govern que no veuen compromès amb el procés de desconnexió pactat.

Pràcticament no es van referir a aquest debat obertament ni un grup ni l’altre. Des de Junts pel Sí destaquen que s’han donat una setmana per “reflexionar” i mirar d’esmenar el text fins i tot abans d’admetre’l a tràmit, per minimitzar el xoc. Fins i tot preveuen vetar-ne el debat si els lletrats del Parlament consideren que pot ser il·legal -reitera el suport a una resolució declarada inconstitucional-, però la CUP deixa clar que no pensa cedir. C’s, el PSC i el PP, però, sí que van furgar en les diferències entre els dos grups. Els populars van pronosticar que la moció s’acabarà aprovant i, posteriorment, el TC la tombarà.

Més continguts de