Publicitat
Publicitat

Catalunya insular

Fins ara Espanya ha acceptat dos tipus d'excepcions en el seu ordenament jurídic: el que deriva directament de la història (els furs bascos i navarresos) i el que respon a la geografia (les Canàries). Ara el PSC i CiU exploren el camí del mig: es tracta de ser canaris en la forma (una suma d'excepcions a dins de la Lofca) però bascos en el fons ( la clau de la caixa). És una jugada arriscada i d'un alt grau de complexitat que busca que Espanya accepti el concert per a Catalunya però sense que es noti gaire i que ningú no s'enfadi. Però tots sabem, sobretot des de la tramitació de l'Estatut, que això és totalment impossible. No l'acord en si, sinó que es pugui assolir sense trepitjar ulls de poll i provocar una onada de rebuig a la Hispània superior i citerior. Abans de rubricar l'acord, tots dos partits han d'estar segurs que podran resistir l'embat i plantar cara, perquè res no s'aconseguirà sense sang (metafòrica), suor i llàgrimes. O això o decidim que Catalunya, en lloc d'una nació, vol ser una illa. I així tot serà la mar de fàcil.

Més continguts de