Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Cinc preguntes sobre el trànsit de Bildu al TC

El professor de dret constitucional de la UPF, Hèctor López Bofill, explica els punts bàsics del procés que ha de decidir si la formació abertzale podrà presentar-se a les eleccions municipals del 22-M

Abans de la mitjanit de dijous a divendres, el Tribunal Constitucional ha de decidir si permet que la formació abertzale Bildu pot presentar-se a les eleccions municipals del 22 de maig. Per entendre millor els punts bàsics del procés, el diari ARA ha parlat amb el professor de dret constitucional de la UPF, Hèctor López Bofill.

Què ha de decidir el TC? Qui decideix?
El Constitucional ha de decidir si la il·legalització de Bildu “vulnera drets fonamentals, com el d'associació”, diu López Bofill. Com que s'analitza un recurs d'empara, l'encarregat de fer-ho és una de les sales del tribunal, la segona en aquest cas. Però “en funció de l'interès i la rellevància constitucional” de l'afer, la sala podria derivar el cas al ple del tribunal.

Per què la decisió ha d'arribar abans de la mitjanit?
Perquè aquest vespre comença la campanya electoral, recorda el professor de dret constitucional. En cas que el Constitucional no doni la raó a Bildu, la formació no podrà presentar-se a les eleccions municipals

Per què s'ha recusat un magistrat?
Perquè Francisco Hernando és una persona que ha participat en anteriors processos d'il·legalització i “es dubta sobre la seva imparcialitat en el judici de la causa”. Com a president del TS i del CGPJ va promoure la il·legalització de Batasuna i com a membre del CGPJ va emetre un dictamen a favor de l'aprovació de la llei de partits, explica López Bofill.

Quines diferències hi ha entre Bildu i anteriors projectes des del punt de vista jurídic?
“La qüestió que s'ha de decidir és si s'aprecia que Bildu és una successió de partits il·legalitzats anteriorment”, explica l'expert jurídic. Això es fa comparant les persones que participaven als projectes però sobretot observant si hi ha una acció política concertada que vinculi Bildu amb partits il·legalitzats. Segons López Bofill, aquesta connexió “ja no hi era a Sortu i encara menys a Bildu, una coalició que inclou formacions polítiques que sempre han rebutjat la violència”.

Quines sortides li queden a Bildu si el TC els declara il·legals?
Segons el professor de dret constitucional, a Bildu només li quedaria recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg. López Bofill recorda, però, que “la decisió pot arribar d'aquí molt de temps, podria trigar fins a tres o quatre anys”. Segons el jurista, és “probable” que “en aquest cas” Europa entengui que s'han vulnerat drets, perquè hi ha hagut un “rebuig de la violència”. En qualsevol cas, explica López Bofill, si hi hagués una condemna no significaria que les eleccions fossin automàticament nul·les sinó que hauria de ser el govern espanyol de torn l'encarregat de decidir com repara el mal. Tot i així, la solució “segurament seria repetir les eleccions”, admet l'expert jurista.

Més continguts de