Rivera, obligat a netejar les llistes de candidats xenòfobs

Barcelona / LleidaEl novembre del 2014, a l’enquesta del CIS, Ciutadans obtenia un més que modest suport de l’1,5% en intenció directa de vot. Sis mesos després, el CIS li donava una intenció directa de vot del 13,1%. Ciutadans es convertia en el quart en discòrdia, presentava llistes a totes les comunitats i concorria per primer cop en un miler de municipis. El 2011 va presentar-se en dues autonomies i 69 municipis.

La política de portes obertes per alimentar un creixement d’aquestes característiques té riscos ara ja ben evidents per a un partit sense arrelament territorial. Ciutadans va contractar detectius privats per evitar que se’ls colessin corruptes a les llistes. Però malgrat ser una formació sense arrelament territorial, no va parar atenció a feixistes, xenòfobs i rebotats d’altres partits que se’ls han colat a les llistes.

Tres casos a Catalunya

Una llista retirada i una candidata que deixa el partit

A Barberà del Vallès, el partit ha hagut de retirar la seva candidatura perquè el cap de llista, Francisco Delgado Jiménez, va ser número 3 de Plataforma per Catalunya a les municipals del 2011. Però la del municipi vallesà no és l’única candidatura que aplega exmilitants de la força d’ultradreta. La número 10 de la llista de C’s a l’Hospitalet, Montserrat Martínez García, havia militat a Plataforma, tot i que se’n va desvincular en l’últim mandat.

Núria Sánchez, número 8 a la llista de Mataró, va renunciar perquè, en llegir-se el programa, va veure que el partit de Rivera no era la formació “d’esquerra moderada” que creia. El número 2 a la capital del Maresme és un excandidat de la Falange Auténtica, després regidor del PP, Juan Carlos Ferrando.

Problemes arreu de l’Estat

Insults a Catalunya i infiltrats de partits feixistes

El que havia de ser el candidat a la presidència d’Astúries, Francisco Gambarte, hi va renunciar al febrer després d’escriure “puta Catalunya” i que es “netejaria el cul” amb l’estelada. No ha sigut l’única polèmica a Astúries. El número 11 a Gijón va renunciar després que es fessin públics els seus gustos per la simbologia nazi i falangista.

A Múrcia, el número 12 a la candidatura autonòmica va presentar-se el 2007 amb Falange Española y de las JONS. Ciutadans va decidir expulsar-lo. També hi ha hagut dos casos en llistes municipals de la zona. A Getafe el partit va nomenar una gestora després que exmembres de Falange i España 2000 obtinguessin el control de l’agrupació.

Primer episodi el 2009

A les europees es va associar amb Libertas i un diputat va plegar

Aquesta mena de situacions, de fet, ja van tenir un primer episodi el 2009, quan la formació de Rivera va decidir concórrer a les eleccions europees amb, entre d’altres, la coalició ultra Libertas, que Antonio Robles, llavors parlamentari de Ciutadans, va titllar d’“ultraconservadora”. De fet va abandonar el partit per aquesta raó. Un dels integrants de Libertas era l’ultracatòlic i euroescèptic francès Philippe de Villiers.

Candidats sense voler

A Miranda de Ebro quatre jubilats no sabien que anaven a la llista

A un altre nivell queda el cas de Miranda de Ebro (Burgos). Allà, diversos integrants de la llista electoral de Ciutadans no havien donat el seu consentiment exprés i voluntari a formar-ne part. De fet, segons informen mitjans com el Diario de Burgos, les quatre víctimes d’aquesta situació eren jubilats que no sabien que anaven a la llista. En esclatar l’escàndol, els de Rivera van retirar-se de la cursa electoral.

Rivera: “No arriba a l’1% de les llistes i hem actuat eficientment”

El president de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar ahir en una roda de premsa a Lleida que les llistes amb problemes han sigut una minoria i que el que és important és que el partit ha reaccionat. “No arriba a l’1% de les llistes, evidentment que de 1.000 llistes pots tenir problemes amb 5 o 6, em sembla raonable, i el més raonable és que actuïs eficientment”, va assegurar Rivera en resposta a una pregunta sobre el cas de Barberà.

El líder de Ciutadans va respondre a l’ofensiva contra Ciutadans que el president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, va llançar dissabte també des de Lleida. “Jo crec que estan nerviosos”, va dir Rivera, afegint que “deu ser molt complicat” veure que un partit “a qui han menyspreat molts anys” té bones expectatives de vot. “Suposo que és perquè han vist l’última enquesta que es publica, que ens deixa a tres punts de guanyar-los a les eleccions, i saben qui és el seu rival”, va sentenciar.