Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ

Construcció i caiguda de la Congregació Pujol Ferrusola

La “mare superiora” era el lligam entre els dos pilars de la família: la política i els negocis

“Reverend, soc la mare superiora de la congregació”. L’expressió en clau que feia servir Marta Ferrusola no és només adequada per a algú que va fer de la fe i el nacionalisme una doctrina amb la qual alliçonar els seus fills i el país. També serveix de metàfora per descriure la família Pujol. La congregació -“una organització criminal”, segons la policia, que li atribueix 69 milions d’origen desconegut- se sustentava en Ferrusola, lligam entre els dos pilars de la família: la política i els negocis.

La construcció

L’ascens d’un símbol

Res del que feia la congregació s’entén sense la figura de Jordi Pujol i Soley. Però en la seva construcció Ferrusola hi té un paper decisiu. Després dels Fets del Palau, ella és clau perquè Pujol no es retracti al judici. “Quan ens vam casar em vas dir que Catalunya podria passar per davant de nosaltres. Doncs ara és el moment”, li diu. El país s’omplia de pintades amb el lema Pujol Catalunya. Ell ja és un símbol. L’altre moment clau és la gestió de la querella pel cas Banca Catalana, amb què Pujol es va crear una cuirassa contra les sospites de corrupció. Rere la manifestació de 200.000 persones que li va donar suport durant la investidura, el 1984, hi havia la firma de Ferrusola i Lluís Prenafeta, la seva mà dreta. “A partir d’ara, d’ètica i valors només en parlarem nosaltres”, va proclamar Pujol des del balcó de la Generalitat.

El relat de la congregació parlava d’ètica, valors i sacrificis per Catalunya. La idea la repeteix Pujol i també Ferrusola: “Estic disposada a treballar. No per nosaltres, com a família, perquè comporta alguns sacrificis. Però pel país es pot fer tot”, diu en una entrevista el 1984, ara viralitzada.

Tots parlen de l’esforç del president pel país i el que comporta per a la família. “Hem compartit pare amb sis milions de persones”, resumia Oriol Pujol el 2003. D’aquí el mantra que Ferrusola, segons alts càrrecs de l’època, expressava en una frase: “Catalunya ens ha de tornar el que li hem donat”.

Pujol sempre va difondre la idea que eren una família austera i honesta. Ho sintetitzava així en l’última campanya electoral, quan demanava un finançament millor: “Els diners els demano per a Catalunya, no per a mi, que no necessito res, que ja tinc els meus set fills col·locats, i jo i la meva esposa ja no necessitem res més”.

¿Fins a quin punt Pujol era responsable dels negocis dels seus fills? Sempre se l’havia situat com algú permissiu, expiant el pecat de no haver sigut un bon pare. Ara bé, Pujol estava plenament al corrent del que passava. “El pare està per tot i ho sap tot”, deia Marta Pujol a El Punt l’any 2003. Els que el van advertir sobre els negocis del primogènit expliquen que no tenia manies a l’hora d’esbroncar-los. La investigació del jutge De la Mata intenta revelar d’on surten els diners i si tenen a veure amb la gestió del president. La família sosté que tot ve de la deixa de 2,5 milions de l’avi Florenci. De la Mata ha trobat 69 milions d’origen desconegut, 2,8 dels quals són de l’expresident.

Jordi Pujol Ferrusola

El gestor de la ‘congregació’

L’estructura de la congregació no s’entén sense el primogènit. El pare com a símbol polític, el fill com a gestor econòmic, i la mare com a esperit que uneix els dos pilars. Jordi Pujol Ferrusola assumeix la gestió de la fortuna familiar el 1990 i la fa créixer. Ferrusola -que segons el jutge ja tenia diners sense declarar- també controlava el patrimoni. Segons la policia, la mare visitava sovint Andorra, acompanyada d’algun fill.

La vocació de Júnior era la política, però el pare va ordenar que el seu hereu fos l’Oriol. Així que el primogènit va començar a moure’s a la frontera entre la política i els negocis, fent servir el cognom amb poca discreció i escampant sospites d’immiscir-se en adjudicacions de la Generalitat i en el finançament de CDC.

Júnior s’allunya del partit quan Artur Mas n’assumeix les regnes. Treballa arreu del món, tot i que entre els seus clients també hi ha adjudicatàries del govern de CiU. Una de les comissions que més sorprèn a la policia són 1,1 milions que Copisa li paga per convèncer algú de l’empresa que s’ha de vendre un terreny a ell mateix. En 30 anys de gestió és qui s’endú la major part del pastís Pujol: 54,4 milions.

Josep Pujol Ferrusola

“Riquet” des de la discreció

Josep Pujol va aprendre dels errors del seu germà i es va fer “riquet” -així ho va dir al Parlament- aixecant poques sospites. Funda una consultora, Europraxis, que ven el 2002 per 44 milions i manté -fins a l’any passat- un càrrec a Indra. Tot i que els encàrrecs públics per a Europraxis eren pocs comparats amb la seva facturació, sempre generaven suspicàcies. El 2002, en una carta a La Vanguardia, Josep Pujol defensa el seu dret i el dels seus germans a fer negocis amb el Govern. “Sembla que hi ha gent que creu que el convent és l’únic lloc per a la dona -i de passada per a la resta de la família- del Cèsar. Potser tenen raó. Potser s’ho haurien de replantejar tot i fer una llei que regulés les relacions que han de tenir els fills del president amb la institució”. Acaba amb l’excusa que ha bastit tot el relat de la congregació : “Nosaltres som només una arma còmoda per destruir un adversari polític […]. Estic molt orgullós del meu pare i crec que tots els anys que fa que és president avalen la seva honestedat i dedicació al país”.

Oriol Pujol Ferrusola

L’hereu caigut

La història d’Oriol Pujol és la d’un guió escrit amb final inesperat. L’escollit per ser l’hereu comença a treballar al costat del pare, a Presidència. Fins i tot participa en reunions del consell executiu, un àmbit reservat al president i els consellers. Serà amb el pare retirat, en la travessia del desert de CiU, on anirà escalant fins a ser el delfí d’Artur Mas. Tot està preparat perquè assumeixi el vessant polític de la congregació, amb la benedicció del pare: “Té moltes qualitats, és treballador, té una gran passió per Catalunya, que ha heretat de mi, i està disposat a dedicar-li el temps i la vida”, proclama quan es retira. La caiguda té dues fases: la primera, pel cas ITV, com a membre d’una suposada trama per manipular adjudicacions públiques, pel qual la fiscalia li demana cinc anys; la segona, per la confessió familiar, que l’obliga a deixar la política.

Oleguer Pujol Ferrusola

El Pujol 3.0

El benjamí és el Pujol 3.0: el talent de l’avi, l’olfacte del Júnior, la discreció del Josep, tot amb l’enginyeria econòmica de la bombolla immobiliària. L’expresident el considera el més llest i preparat dels seus fills. L’únic que pot deslligar del tot el cognom dels negocis. L’Oleguer creix a la City de Londres i després al Madrid del pelotazo, al costat de Luis Iglesias, gendre d’Eduardo Zaplana. Gestionen inversions per valor de 3.000 milions en 14 anys, fins que la policia els investiga per blanqueig de diners. Ell també creu que dir-se Pujol el perjudica. “La persecució dels meus cognoms és clara. Es qüestiona la meva activitat professional per aquest motiu”, deia el 2015.

Pere, Marta i Mireia Pujol

Els personatges secundaris

Els altres tres fills de Pujol són personatges secundaris en la congregació. No hi juguen un rol destacat, més enllà de formar-ne part i rebre puntualment els ingressos del que mou Jordi Pujol Ferrusola. Tots tres tenien uns 700.000 euros sense declarar per cap. Pere i Marta Pujol tenen trets en comú: han triat professions liberals -ell enginyer, ella arquitecta- i en el seu creixement professional van gaudir de contractes públics. Legals, però polèmics políticament. La tercera d’aquesta llista, Mireia Pujol, sempre se’n va escapar. Primer ballarina, es va dedicar a la fisioteràpia i era considerada la díscola del clan.

La fi de la ‘congregació’

Una confessió que ho ensorra tot

Els dos pilars de la congregació, política i negocis, s’enfronten en la confessió. Jordi Pujol estava convençut que la seva condició de símbol es mantindria i que l’explicació de la deixa serviria per posar fi al calvari judicial. El convencen de la confessió el primogènit i Marta Ferrusola. S’hi oposava l’Oriol, que temia l’enterrament definitiu del cognom. Durant els quinze dies de juliol en què es basteix la confessió, l’Oriol i el Jordi discuteixen nombroses vegades. El polític defensa que no toca. “No ens lliguem a una confessió”, afirma en una de les reunions familiars, segons fonts coneixedores de la trobada. L’empresari el talla: “Ho faran petar en el moment que sigui més perillós per a CDC i per a nosaltres”. Júnior guanya la pugna.

La confessió ha trencat un dels pilars que sustentaven la congregació : el símbol polític. L’altre, el dels negocis, es desfà entre causes judicials i amb Júnior a la presó. L’expresident, que sempre havia estat preocupat per quin lloc ocuparia en la història de Catalunya, passa els dies tancat al seu despatx, com un empestat, veient com la “congregació” que va construir s’enfonsa.

Més continguts de