Europa reconeix que el 27-S va ser un “referèndum”

BarcelonaPassat el 27-S, Brussel·les evidencia que no té un discurs clar i homogeni sobre la situació política que viu Catalunya. Després de l’episodi de la doble resposta a una pregunta del PP -una en castellà més àmplia que la versió vàlida, en anglès-, ahir el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, va referir-se a les eleccions de diumenge com a “referèndum”. Ho va dir a París, al costat del primer ministre francès, Manuel Valls, poc amic de les reivindicacions sobiranistes per la tradició centralista francesa.

“Qui sóc jo per, després del referèndum, però sobretot abans, immiscir-me en la intimitat espanyola?”, es va preguntar Juncker. Intentava, en el marc d’una roda de premsa, cenyir-se al relat oficial comunitari, que torna a situar com un afer intern espanyol les eleccions plebiscitàries. Aquest és, de fet, el missatge que dilluns -l’endemà dels comicis- va llançar la Comissió Europea, provant de tornar a la casella de la neutralitat inicial. Abans del 27-S Madrid va brandar la polèmica resposta a l’eurodiputat Santiago Fisas per reforçar amb el flanc internacional el discurs unionista, sumant Brussel·les a les paraules d’Angela Merkel, David Cameron i Barack Obama. Ahir Valls va assegurar que “tot el que debiliti Espanya debilita Europa”, perquè és “un dels grans països” membres.

Tot i que va reconèixer el caràcter referendari del 27-S, Juncker va insistir que la posició de la institució que presideix no ha variat i va apel·lar un cop més a la doctrina marcada pels seus antecessors Romano Prodi i José Manuel Durão Barroso, segons la qual una Catalunya independent es convertiria en un tercer país que hauria de demanar el reingrés a la UE.

Recollir les queixes

Les eleccions al Parlament també tenen una altra derivada que va més enllà de les fronteres estatals: les dificultats de milers de catalans residents a l’exterior a l’hora d’exercir el seu dret democràtic a votar. La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va anunciar ahir que la Generalitat presentarà un recurs davant del Tribunal Suprem per totes les “anomalies” registrades en el vot exterior durant el procés electoral del 27-S. El departament de Governació ja ha posat en marxa una adreça electrònica (eleccions.governacio@gencat.cat) per a aquells electors que els vulguin fer arribar les seves queixes, que formaran part de la “base argumental” del recurs que es presentarà al Suprem, segons expliquen fonts de la conselleria.

“Cal protegir al màxim el que és un dret fonamental i inviolable”, va assenyalar Munté. En cas que el Suprem desestimi les queixes de la Generalitat, el Govern es planteja arribar a instàncies internacionals. Podria ser el cas del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segons les fonts de la conselleria. Governació també té intenció de demanar a l’Estat que especifiqui en quin moment van sortir les paperetes cap a l’exterior i en quin moment van arribar, tenint en compte que hi ha electors que han vist vetat el seu dret al vot. La Generalitat també demanarà explicacions per les paperetes perdudes a Roma i altres ciutats.

En canvi, triomfalista, el ministre d’Afers Estrangers del govern espanyol, José Manuel García-Margallo, va afirmar des de l’Assemblea General de les Nacions Unides que a l’organisme “tothom” es congratulava pel “fracàs” del “pseudoplebiscit antinconstitucional” del 27-S. En aquest “tothom” hi englobava països com els Estats Units, el Regne Unit, Suïssa, Suècia, Jordània i Sud-àfrica. Margallo va comparar Junts pel Sí amb “la cabina dels germans Marx” , i va afegir que això genera “incertesa” internacional. El ministre va reclamar tornar al “camí de la raó” un cop ja han passat els comicis catalans.