Publicitat
Publicitat

CAP DE L’ESTAT

Felip VI evita el perfil polític per consolidar-se Els regals als monarques, sotmesos a regulació

El rei pronuncia avui el seu primer missatge de Nadal sense concessions més enllà de la Constitució del 1978

“Només hi ha un camí a seguir: el que marca la Constitució. Tot el que se n’aparti no té cabuda en la nova monarquia”. Ho diu una font molt pròxima a la Casa del Rei espanyola. En el seu primer discurs nadalenc com a rei d’Espanya, Felip VI mantindrà un perfil baix, auster, sobri i allunyat de l’alta societat. De les seves paraules se’n despendrà que només hi ha un sol camí a seguir: la via estrictament constitucional, amb grans limitacions a l’hora de respondre a les expectatives d’una tercera via per a Catalunya. El rei és conscient que fer-la possible comporta uns poders que la Constitució no li atorga.

Un camí que pretén seguir també pel que fa a la complicada situació processal de la seva germana, la infanta Cristina, acusada finalment de dos delictes fiscals en el cas Nóos com a còmplice del seu marit, el suposat comissionista Iñaki Urdangarin. Ara mateix és una incògnita si el monarca farà referència al cas o no. Tot i això, no consten pressions ni ingerències judicials del monarca per aconseguir que se l’exculpi. Una altra cosa serà quan comenci el judici oral, davant la possibilitat que Cristina pugui entrar a la presó. De moment, però, Felip VI s’ha mantingut al marge de la decisió judicial. No vol saber res d’aquest tema, que considera del passat, un escàndol d’abans i que no té res a veure amb la seva situació actual. Ell es considera al capdavant d’una monarquia ex novo.

Tot i que la Casa del Rei intenta ser hermètica, sí que se sap que Felip VI pretén fer un discurs centrat en els problemes socials, sobretot referits a la crisi, sense gaires referències a la corrupció que pateix Espanya. Els seus assessors volen subratllar que no és un rei polític, com ho va ser el seu pare, Joan Carles de Borbó, més marcat per les circumstàncies de la Transició en els anys d’Adolfo Suárez. Felipe González el va utilitzar com a ambaixador dels interessos nacionals espanyols a canvi de suposades remuneracions. Un rol similar li va fer tenir José María Aznar.

Més allunyats de l’alta societat

Actualment els monarques espanyols, Felip i Letícia, pretenen mantenir-se més distants de l’alta societat, dels nuclis institucionals i dels rumors que circulen cada dia pels cercles de poder de Madrid. De totes maneres, Letizia Ortiz, que no oblida la seva vena periodística, té més tendència a ficar-se en política. Els seus discursos sempre inclouen alguna referència a l’actualitat. La reina segueix mantenint una posició molt allunyada de la família del seu marit, amb qui amb prou feines intercanvia cap paraula, sobretot amb la processada infanta Cristina. Però amb això no n’hi ha hagut prou perquè Felip convenci la seva germana perquè renunciï al seu rang, als títols i als drets dinàstics encara que se situï en una línia de successió molt remota. El rei pretén que sigui el seu pare, Joan Carles I, qui suggereixi a la seva filla que renunciï al títol d’infanta per estalviar-li intervenir. També perquè renunciï al títol de duquessa de Palma, un títol que, per decisió reial, el seu germà li podria retirar, tot i que no vol utilitzar aquesta prerrogativa.

Els actuals reis pretenen mantenir-se allunyats de tot el que tingui a veure amb l’anterior monarquia, amb personatges tan controvertits com l’encara secretari de les infantes, Carlos García Revenga, involucrat en l’escàndol del cas Nóos i amb estretes relacions amb Francisco Nicolás Gómez, el Petit Nicolás. Es vol transmetre un missatge de proximitat, amb un to més progre,afavorit per Letícia però intentant ser més respectats pels seus potencials enemics.

Cuidar la relació amb Girona

Pel que fa a Catalunya, s’ha cuidat molt la relació amb Girona. Felip VI, príncep de Girona, hi va aparèixer per primera vegada en públic com a monarca conferenciant. No obstant això, el rei encara té a la retina el desaire que el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer al seu pare en una de les últimes visites a Barcelona, quan ni tan sols el va saludar. A més, la decisió de la Generalitat de retirar del Palau de Pedralbes de Barcelona l’escultura de la reina Isabel II mostrant el seu fill Alfons XII no ha caigut bé.

La parella està en un moment de consolidació personal i en bona sintonia amb l’opinió pública. De totes maneres, continuen les crítiques que una determinada burgesia -molta, amb vincles amb Catalunya- fa a la reina Letícia, a la qual qualifiquen de “manaire, antipàtica i rígida”. Però des de la Casa del Rei es pretén que aquest any 2015 sigui el de la consolidació. I fer-ho tot i mantenir una línia poc expansiva i controlant molt les despeses. De fet, el 2014 amb prou feines s’han celebrat sopars d’estat. L’últim va ser amb la presidenta de Xile, Michelle Bachelet. Tot apunta que hi haurà una certa obertura expansiva aquest any que ve, amb més viatges oficials i sopars d’estat. Busquen una imatge de la monarquia més propera, en l’aspecte institucional, a la del Regne Unit, de mera representativitat institucional.

El que sí que és notori és que la Corona seguirà apostant per un perfil sobri i no gaire rellevant, tenint en compte l’aparent millora de la imatge pública de la institució. I mentre això passa, l’anterior monarca, Joan Carles I, manté una vida assossegada en la qual aparentment ja no hi ha lloc per a la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein-Sayn, tot i que sí que n’hi ha per a audiències seleccionades i viatges privats, i en què no es planteja en cap cas un divorci amb Sofia de Grècia, una possibilitat amb la qual s’havia especulat molt.

Felip VI ha posat en marxa mesures en l’intent d’encarnar una monarquia “renovada, íntegra, honesta i transparent”: la més recent, en vigor d’aquí uns dies, ha sigut regular els nombrosos i milionaris regals que rep la família reial, una norma que el seu pare, Joan Carles I, ni tan sols va estudiar. El nou règim estableix que els reis no acceptaran regals que superin els usos habituals, socials o de cortesia, ni acceptaran favors o serveis en condicions avantatjoses que puguin condicionar el desenvolupament de les seves funcions. També distingeix entre regals personals i institucionals, i estableix que els obsequis institucionals s’incorporaran al Patrimoni Nacional. No obstant, la relació de Letícia amb determinades marques comercials és evident; de fet, llueix amb profusió els seus productes d’alguna d’aquestes marques, com ara Zara i Mango. Sembla que la reina no ha mostrat especial interès per les anomenades “joies de passar”, les que passen de reina a reina, i que són patrimoni de la família. A Dinamarca o Suècia aquestes joies formen part del patrimoni de la Corona.

Més continguts de