CORRUPCIÓ
Política 11/02/2017

Els caps de la Gürtel, a la presó pels contractes a mida del PP valencià

Correa, condemnat a 13 anys, i una exconsellera de Camps, a 9

Salvador Almenar
3 min
Francisco Correa, que dona nom a la trama, arribant a l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, pel judici del cas Gürtel.

ValènciaLa primera de les sentències de les sis peces que conformen la branca valenciana del cas Gürtel suposarà l’entrada a la presó del segon conseller del govern del PP que va presidir Francisco Camps. D’aquí pocs dies l’exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez podria ingressar en un centre penitenciari després de la sentència que la condemna a 9 anys de presó pels delictes de prevaricació, malversació i suborn passiu per haver fet ús del seu càrrec per adjudicar de manera irregular contractes de la fira Fitur a les empreses de la trama Gürtel.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però no només Martínez haurà de fer front als seus delictes amb l’entrada a la presó , sinó que els corruptors, els caps de la Gürtel, també han sigut condemnats amb penes que van fins als 13 anys de presó. És el cas del cap de la xarxa corrupta Francisco Correa, condemnat pels delictes d’associació il·lícita, malversació de fons públics, suborn actiu i tràfic d’influències. Els seus col·laboradors Pablo Crespo i Álvaro Pérez, el Bigotes, amb els mateixos delictes, més el de falsedat documental, han sigut condemnats a 13 anys i 3 mesos i 12 anys i 3 mesos de presó, respectivament.

També han sigut condemnats els treballadors de les empreses de la trama Isabel Jordán, Cándido Herrero i Mónica Magariños, amb penes de presó de 6, 4 i 3 anys de presó, respectivament. Pel que fa als altres membres de la conselleria de Turisme jutjats, el que va ser cap de gabinet de Milagrosa Martínez, Rafael Betoret, ha sigut condemnat a 6 anys de presó per prevaricació, malversació i falsedat documental; Isaac Vidal, a 7 anys; Jorge Guarro, a 4 anys, i Ana Grau, a 3 anys.

Adjudicacions alterades

Tots els condemnats compareixeran entre dimarts i dimecres de la setmana que ve al TJS valencià perquè el tribunal decideixi sobre el seu ingrés a presó o qualsevol altra mesura preventiva. Dels 13 acusats, només l’exconsellera de Turisme Angélica Such -successora de Milagrosa Martínez- i el funcionari Juan Bover han resultat absolts.

Després d’anys d’escàndols i investigacions judicials, era un secret del domini públic que la corrupció era un tret distintiu del govern de Camps. De fet, un dels seus consellers, Rafael Blasco, ja és a la presó complint condemna per haver desviat fons destinats al Tercer Món. Ara la sentència de la peça que ha investigat les il·legalitats en l’adjudicació a l’empresa Orange Market del contracte del pavelló valencià de Fitur entre els anys 2005 i 2009 demostra que les irregularitats s’estenien a molts dels departaments del seu executiu.

En aquest sentit, la sentència explica com la conselleria de Turisme va maniobrar per beneficiar les empreses d’una trama que després finançava de manera il·legal el PP valencià, tal com han reconegut empresaris processats en una de les causes que s’instrueixen a l’Audiència Nacional. “La conselleria [de Turisme] va alterar els criteris d’adjudicació de contractes i va beneficiar les empreses del grup Correa amb informació privilegiada”, assenyala el magistrat Juan Climent. Entre els privilegis que aconseguia la trama hi havia conèixer de manera anticipada les condicions dels contractes per preparar les ofertes i, no obstant això, si calia, la conselleria modificava el ple a la conveniència d’Orange Market.

Empreses pantalla

La gratitud de la trama amb la consellera Martínez pels contractes a mida va portar els responsables de Gürtel a regalar-li un rellotge de 2.400 euros. Una quantitat insignificant comparada amb els grans beneficis que obtenien dels contractes firmats amb Turisme. Uns guanys quantificats en 5 milions d’euros que realment el grup Correa -“creat ex profeso per manipular concursos públics”- no obtenia d’executar els contractes, ja que no tenia “mitjans personals i materials” per fer-ho, sinó dels marges de benefici que aplicava a les societats que subcontractava. Segons recull la sentència, Orange Market i la resta d’empreses “obtenien un enriquiment irregular aplicant uns marges desproporcionats, duplicant partides o facturant despeses inexistents”.

stats