ICV ho aposta tot al pol d’esquerres

BarcelonaEl panorama que dibuixen les enquestes si el 27 de setembre no es produeix una confluència d’esquerres és alarmant per a ICV-EUiA: la situen com a última o penúltima força del Parlament amb la pèrdua de la meitat -o més- dels 13 diputats que ara té. Sondejos al marge, però, la formació que lidera Joan Herrera ja fa temps que té assumit que, en el pitjor moment del PSC, tampoc no ha sigut capaç de trencar el seu sostre i fer el sorpasso sola. És per això que ara ho fia tot a una suma amb Podem -a qui confia que capitanegi el canvi a Espanya a les pròximes generals- i altres forces de l’esquerra que tindrà com a banc de proves les municipals a Barcelona i que els ecosocialistes busquen que es repeteixi a les catalanes. Perquè consideren que només així es pot forjar un pol alternatiu als governs de dretes tenint en compte els pactes entre ERC i CiU, però també perquè és, en el fons, l’única via per evitar caure en una irrellevància que seria difícil de revertir.

“Coincidim en el diagnòstic i en la resistència; falta la coincidència amb l’estratègia per fer fora la gent contra qui batallem”, assegura la coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats. Insisteix que no es tracta de dissoldre cap projecte polític, sinó de dissenyar una candidatura unitària del front d’esquerres amb vocació de guanyar en lloc de perpetuar una fragmentació que, al remat, enforteix la dreta. Des d’ICV ja fa setmanes que repeteixen aquest missatge que, per ara, Podem prefereix ignorar de cara al 27-S, tot i que la interlocució és fluida. “Ens podem conformar a tenir uns quants diputats o podem ser ambiciosos i intentar aconseguir un canvi de govern”, afegeix Joan Mena, d’EUiA.

Més enllà de les paraules, però, confien que l’experiència de les municipals acabarà tenint un efecte contagi. I és que si el projecte Barcelona en Comú -la confluència de Guanyem, Podem, ICV-EUiA i Procés Constiuent a la capital catalana- té èxit, els ecosocialistes consideren que serà difícil que la fórmula no tingui una rèplica a les catalanes. “No sé com explicaria Podem que no vol per a Catalunya una cosa que ha funcionat a Barcelona”, sentencia Camats.

En solitari a les catalanes

Convèncer-los, però, no serà fàcil. La nova secretària nacional de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart, considera que la millor estratègia pel canvi a nivell català passa per presentar una proposta nova que no carregui cap altra sigla que rememori el passat i recorda que concórrer en solitari als comicis autonòmics va ser una decisió de l’assemblea estatal del novembre. Qualsevol gir hauria de tornar a passar per votació de les bases del partit. Des de Podem es puntualitza que les dinàmiques pròpies del món local, farcides de casuístiques diferents, sí que afavoreixen una confluència com la que encapçalarà l’exportaveu de la PAH Ada Colau.

És obvi, però, que l’estratègia de Podem passa, en realitat, per no cometre errors abans de les generals, l’assalt per al qual realment s’està preparant Pablo Iglesias. Catalunya i el seu procés poden ser, sens dubte, una bomba de rellotgeria per a la jove formació, que es va comprometre amb una sortida a l’escocesa per a Catalunya però ara dubta de l’encaix legal d’un procés independentista. En qualsevol cas, el PP i el PSOE els assenyalen com un partit que no és capaç de garantir la unitat de l’Estat.

“Tot el que passi abans de les generals els distorsiona, però el seu tacticisme electoral és erroni i equivocat en el cas de Catalunya”, expliquen fonts de la coalició d’ICV-EUiA, que recorden que la composició i dinàmica del Parlament és diferent de la del Congrés. Consideren, en definitiva, que tant les municipals com les autonòmiques que se celebren abans de les generals són realment per a Iglesias un “destorb” del qual vol sortir sense estridències que passin factura.

L’hora de “mullar-se”

Sigui com sigui, ICV-EUiA espera que Podem es replantegi la decisió de concórrer a les eleccions al Parlament en solitari. Per l’èxit de la fórmula de confluència a les municipals, però també perquè la formació d’Iglesias ja haurà fet públic el seu programa electoral i perquè haurà perdut la “imatge angelical” en haver-se de mullar en forma de pactes en moltes ciutats i comunitats on tingui representació.

No deixa de ser paradoxal, però, que Podem, la força que rebutja ara sumar amb ICV-EUiA, sigui, a la vegada, l’esperança dels d’Herrera per portar el canvi a Espanya. Iglesias és, segons els ecosocialistes, la principal força amb possibilitats de governar a Espanya que pot obrir un procés constituent a tot l’Estat. Confien, en definitiva, que Podem sigui el revulsiu perquè Catalunya faci un referèndum o, en el millor dels casos, faci reformes que inhibeixin un desig d’independència que els incomoda i en fractura la base electoral.

Els sondejos els situen com a penúltim o últim grup al Parlament

• Baròmetre del CEOL’últim CEO, el primer després del 9-N, donava a ICV-EUiA entre 7 i 8 diputats. Per davant els passarien Podem, amb 11, i la CUP, amb 8. En aquesta enquesta, per primer cop en els últims dos anys i després dels ajustos a la mostra, el no a la independència superava el sí.
• Enquesta de ‘La Vanguardia’L’enquesta del diari del Grupo Godó feta pública el 6 de desembre augurava 6 diputats per a ICV-EUiA. Un resultat que quedava per sota dels de Podem (14) i la CUP (8).
• Sondejos interns d’ERC i CDCUna enquesta dels republicans que es va conèixer el mes passat apuntava que, votant un 81% del cens, ICV-EUiA obtindria entre 4 i 5 diputats, la CUP entre 7 i 8 i Podem irrompria amb 24 o 25 diputats. Una enquesta interna de CDC també augurava resultats similars.
• Enquesta d’‘El Periódico’En el sondeig que es va publicar el 21 de novembre, el primer que es va fer públic després del 9-N i que apuntava que CiU tornava a recuperar el lideratge davant d’ERC, ICV-EUiA obtenia entre 10 i 11 diputats, com el PP. La CUP n’aconseguia 6, i Podem entre 16 i 17.

Camats insisteix a no negociar el full de ruta

La coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, va confirmar ahir la seva intenció de no participar en més reunions de la taula de partits que impulsen l’ANC i Òmnium i que aplega també CDC, ERC i la CUP. Segons ella, tot plegat és “un ball a dos”, en referència a CiU i Esquerra, i els ecosocialsites no se senten interpel·lats per participar en un diàleg que ja no és sobre el dret a decidir -a què el seu partit dóna suport- i sí sobre la independència, que no avalen. Va indicar que no en volen “saber res” si el diàleg és entorn del pacte CiU-ERC.