Juncker agita el debat de l’ingrés a la UE
La pertinença a la Unió Europea d’una hipotètica Catalunya independent és una de les qüestions que més debat han generat des que el Procés va començar a caminar.
BarcelonaLa pertinença a la Unió Europea d’una hipotètica Catalunya independent és una de les qüestions que més debat han generat des que el Procés va començar a caminar. La manca de precedents a la història recent de la UE és un dels factors que juguen a favor de la incertesa a l’hora de predir què passaria en la relació amb la Unió Europea si es creés la República Catalana. Des d’un primer moment, els representants polítics europeus han evitat pronunciar-se sobre aquest tema i han al·legat que es tracta d’un afer “intern” de l’estat espanyol. Fins i tot el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va evitar respondre dimecres a una pregunta que li va formular el diputat d’ERC al Parlament Europeu Josep-Maria Terricabras, al·ludint a un atac de ciàtica. Ahir, però, en una entrevista a Euronews, Juncker va assegurar que “si hi hagués un sí a favor de la independència catalana [en un referèndum pactat, van matisar després], es respectaria aquesta opinió”, però que Catalunya s’hauria de sotmetre “a un procés d’adhesió a la UE”. I aquest és el procés, que requereix la unanimitat dels estats membres, que exposa reiteradament el govern espanyol per advertir de les conseqüències d’una Catalunya independent. Tot i això, els independentistes discrepen en la interpretació del Tractat de la Unió Europea que s’hauria d’aplicar en el cas català. Així, què passaria amb la pertinença a la UE si Catalunya s’independitza?
ENTRARIA A LA UE
Els independentistes preveuen l’escenari de l’adhesió, però no en descarten una que sigui ad hoc, és a dir, més ràpida que el procés ordinari i que permetria continuar aplicant el dret europeu al territori català a través d’un “règim transitori, adreçat a assegurar el manteniment del màxim nombre possible de relacions jurídiques, econòmiques i polítiques amb la UE”. Així ho establia el Consell per a la Transició Nacional en un informe de l’octubre del 2014.
El mateix text també preveia que Catalunya continuaria formant part de la Unió Europea perquè és “un territori que ja en forma part i que la seva població gaudeix de la ciutadania europea i del dret europeu”. D’aquesta manera, la UE i els seus estats membres haurien d’acceptar Catalunya com un nou estat i aplicar els Tractats Europeus amb les adaptacions que calguessin. Això dependria de la flexibilitat dels dirigents europeus en la interpretació de la legislació de la Unió.
Per tirar endavant qualsevol procés d’adhesió, però, és imprescindible que la comunitat internacional reconegui Catalunya com un estat independent si en el referèndum de l’1 d’octubre s’imposa el sí. Cal que altres estats o organitzacions internacionals ho facin per tal que Catalunya pugui sol·licitar el dret d’admissió a la Unió Europea. De fet, la mateixa organització europea podria ser un dels actors que fessin aquest reconeixement. Un reconeixement, amb tot, que el govern de Mariano Rajoy ja ha advertit que no faria, i estats com França ja s’han posat al costat del govern espanyol defensant la unitat territorial d’Espanya. Recentment, però, el partit d’Angela Merkel ha retret a l’executiu espanyol que opti per la via judicial per resoldre el problema polític català i ha apostat per una solució a través exclusivament de “reformes” a l’Estat. Si guanya el no l’1-O, les coses quedarien tal com estan, però amb un sí al referèndum la implicació de la comunitat internacional seria fonamental per reconèixer Catalunya com un nou estat i començar a negociar la seva relació amb la Unió Europea.
NO ENTRARIA A LA UE
Els articles 4.2 i 49 del Tractat de la Unió Europea són els que han apel·lat amb més ocasions els partidaris del no a la independència. Un dels arguments que més s’han utilitzat des de les files del Partit Popular és que el govern espanyol ha de preservar “la integritat territorial” de l’estat espanyol, i posen l’article 4.2 com a exemple de l’obligació que tenen de fer-ho, perquè en aquest punt del Tractat de la UE s’estableix: “La Unió ha de respectar les funcions essencials dels estats membres, inclòs garantir la integritat territorial de l’estat”. De fet, ho ha anat repetint Mariano Rajoy, deixant clar que ell “no permetrà trencar la unitat d’Espanya”.
Però ell no ha sigut l’únic, sinó que uns quants dirigents populars, tant estatals com catalans, han assegurat que una hipotètica Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE i s’hauria d’aplicar l’article 49 del Tractat de la Unió Europea, que estableix la sol·licitud d’adhesió a l’organisme, perquè consideren que Catalunya es convertiria en un país extern a la comunitat, on els Tractats Europeus deixarien d’aplicar-se. Així, Catalunya hauria de demanar de nou l’ingrés a la UE si volgués tornar a formar-ne part. Aquesta és la posició que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ja va expressar abans del 9-N i que ahir va tornar a reiterar. De fet, el portaveu de l’organisme, Margaritis Schinas, va assegurar el 2015 que aquesta és la posició que ha defensat l’organisme europeu “des del 2004”. En aquest escenari, el Consell Europeu -l’organisme format pels caps d’estat i de govern dels estats membres que formen part de la Unió Europea- hi tindria l’última paraula, perquè l’article 49 estableix que un estat que demani l’adhesió ha de dirigir la sol·licitud al Consell Europeu, i aquest ha d’acceptar la petició per unanimitat -només que un estat hi voti en contra, ja no s’admet l’adhesió-, després d’haver-ho consultat a la Comissió i el Parlament Europeu.
