Junqueras i Molinero, primera persona del plural
BarcelonaA Oriol Junqueras, com a Fernando Alonso, li agrada utilitzar la primera persona del plural. Ho fa de manera automàtica, sense parar-hi atenció ni -suposo- donar-hi importància. T’hi trobes diverses vegades al llarg de Revoltats (Ara Llibres), la llarga conversa amb Justo Molinero -i edició de Saül Gordillo- que s’acaba de publicar i que ahir es va presentar a la Casa del Llibre. Quan Molinero li pregunta si el seu objectiu és ser president de la Generalitat, el president d’ERC, després de precisar que vol ser-ho de la República Catalana, respon: “Volem manar amb totes les eines possibles”. Unes pàgines abans, el mateix Junqueras explica els motius d’aquest costum, diguem-ne, gramatical: “Intento no dir «faré això» sinó «intentarem fer això»”. Forma part de la retòrica del polític lloar el treball en equip i, en la mesura del possible, fugir del personalisme malaltís. I és d’allò més interessant llegir Revoltats, perquè una conversa entre Junqueras i Molinero promet interessants disquisicions sobre feina, política, esforç, lideratge, virtuts comunicatives... I personalisme també, òbviament.
Per obrir el foc de la presentació, Gordillo precisa que un dels encants del llibre és que els dos protagonistes no es coneixien abans i que les tres trobades que van mantenir es van produir durant els dies de les converses post 9-N, les famoses conferències d’Artur Mas al Fòrum i de Junqueras al Palau de Congressos, i altres avatars de la convulsa vida política catalana. S’agraeix comprovar que al costat de consideracions sobre la independència, la relació amb Espanya i els partits polítics, Junqueras i Molinero departeixen també sobre els seus orígens respectius, la proximitat de la gent, les relacions humanes, l’establishment català, les dones i el sexe. Molinero, fidel a la seva rauxa, no està per orgues, i Junqueras és més caut.
Durant la presentació també és així. Molinero, que es defineix com a “català de Còrdova”, de seguida parla de follar i del dia que li va preguntar a sor Lucía Caram - Dios los cría... - si els capellans s’allitaven amb sotana. “Amb sotana, fulana i mengana”, li va respondre ella. El seu interlocutor, en primera persona del plural, esclar, explica que l’anhel d’independència és només un dels eixos de la seva vida: “Som aquí per intentar fer millor la vida de la gent. I fer-ho sense paternalisme, caritat ni demagògia”, concreta. Molinero destaca d’ell que és una persona “molt propera, molt senzilla”, i, per tornar-li la floreta, Junqueras fa una glossa apassionada de l’home fet a si mateix, l’etiqueta més clàssica atribuïda al comunicador. I aquest, potser perquè no sigui dit, li retreu que no hagi parlat mai amb Rajoy i que no se sàpiga de memòria el mòbil de Mas.
Amics en tots els partits
“Tinc molts amics a tot arreu, en tots els partits polítics”, continua l’ànima de Ràdio TeleTaxi. I el polític s’afegeix a l’eclecticisme valoratiu per certificar que Catalunya gaudeix de molt bons llegats dels alcaldes que han fet bona feina: “I d’aquests n’hi ha de tots els partits polítics”. “Modestament -un altre dels seus mots crossa-, opino que aquest llibre és molt interessant”, continua Junqueras, que conclou destacant l’esperit que hi ha volgut condensar: “Estem convençuts del que volem fer i si la gent ens segueix guanyarem”. En primera persona del plural.
