PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT
Política 24/05/2016

Junqueras destaca que l'augment de la despesa social és molt superior a allò compromès en el pla de xoc

Els pressupostos destinen 48,5 milions a la Hisenda pròpia (un 35% més que el 2015) i 34,1 milions per a acció exterior (un 57,8% més)

Roger Tugas
4 min
Forcadell i Junqueras, amb la presentació dels pressupostos

BarcelonaLa despesa no financera de la Generalitat creix en els pressupostos de la Generalitat dels 23.390,2 milions del 2015 fins als 23.747,2 milions, segons els comptes presentats aquest dimarts pel vicepresident català i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, just després d'entregar-los a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. És un increment compatible amb uns comptes que respecten el topall de dèficit del 0,7% fixat pel ministeri d'Hisenda i que, a diferència dels darrers presentats pel seu antecessor, Andreu Mas-Colell, no inclouen partides imaginatives per quadrar els números, com privatitzacions i venda de patrimoni inexistents o amb previsió de tributs anul·lats o ingressos de l'Estat no previstos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per contra, el departament d'Economia incorpora 1.407 milions d'euros de les bestretes pendents de la liquidació dels pressupostos del 2014, una reducció de 850,1 milions en els interessos del deute o més ingressos arran de la millora de l'economia (preveu que el PIB creixi el 2016 un 2,9%) o de petits canvis tributaris. Així, pel que fa als tributs propis i cedits, Junqueras preveu 191,6 milions més que els recaptats el 2015 en impost sobre transmissions patrimonials, 38,8 milions més en impost de successions o 30 milions per a l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear. Els principals augments, però, són en les transferències dels impostos recaptats per l'Estat, com l'IRPF (334,5 milions), l'IVA (162,6 milions) i impostos especials (85,8 milions).

Igualment, els pressupostos inclouen previsions d'ingressos per valor de 14,3 milions en l'impost als habitatges buits i de 15,5 en l'impost sobre l'ADSL, encara que aquests es troben suspesos pel Tribunal Constitucional. A banda, tot i no incorporar-los –com sí que reclamava que fes la CUP–, Junqueras denuncia que les anul·lacions de l'alt tribunal suposen un perjudici de 856 milions a la Generalitat, per la impossibilitat de recaptar l'impost a la banca (688 milions), l'impost a les nuclears (59 milions) o l'euro per recepta (109 milions).

El vicepresident català també lamenta que el govern espanyol no compleix amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, no revisa el finançament dels Mossos d'Esquadra (com s'havia compromès a fer), no finança el tractament de l'hepatits C i no compensa les comunitats per les despeses extres fruit de l'increment de l'IVA.

Priorització de la despesa social

Per tot això, els departaments de la Generalitat incrementen en 1.113,4 milions d'euros la seva despesa financera, com ja va anunciar Junqueras. D'aquests, un 78,5% dels nous recursos aniran destinats a despesa social, un augment de 874,3 milions, superior als compromisos fixats en el pla de xoc social, quantificat en 270 milions.

En concret, la partida per a salut creixerà en 316,7 milions, la d'educació en 211,2 milions, la de treball i afers socials en 173,4 milions (amb 70 milions per a la renda mínima d'inserció o 47 milions per a persones dependents), es preveuen 10 milions més per fer front a l'emergència habitacional, 10 milions per a millores de barris i 10 milions contra la pobresa energètica. En total, el 73,6% de la despesa no financera de la Generalitat estarà copada per partides socials (el 2015 era el 71%).

Malgrat tot, el cert és que tots els departaments veuen incrementat el seu pressupost. Així, el d'Interior creix en 54,1 milions, el de Justícia ho fa en 37,6 milions, el d'Agricultura en 34,5 milions, el d'Economia en 22,9 milions, el de Cultura en 21,5 milions, el d'Afers Exteriors en 16,5 milions i el de Presidència en 15 milions.

En tot cas, Junqueras també ha destacat que, a diferència d'anys previs al 2014, les inversions de la Generalitat s'han adequat a les possibilitats pressupostàries, per evitar que s'engreixi la càrrega de finançaments estructurats que, el 2016, ja comprometen 1.073 milions d'euros. Malgrat això, el deute de la Generalitat seguirà creixent aquest any dels 72.274 milions als 76.610 milions d'euros (un 36% del PIB).

Es reforcen les estructures d'estat

Per altra banda, un dels pilars dels pressupostos és el reforç de les estructures d'estat, en el marc del full de ruta sobiranista de Junts pel Sí. Així, Junqueras preveu una partida de 48,5 milions per al desplegament de la Hisenda pròpia, amb l'objectiu d'aplicar un pla de prevenció del frau fiscal, per millorar-ne el sistema informàtic o per assumir les funcions executives i liquidadores dels tributs –fins ara subcontractades a l'Estat i als registradors de la propietat, respectivament.

De fet, el 2015 l'Agència Tributària de Catalunya tenia un pressupost de 35,9 milions, cosa que significa que enguany aquesta quantitat creixerà un 35%, amb l'objectiu d'augmentar des dels 350 treballadors fins als 600 o d'incrementar en un 25% el nombre d'oficines.

Al seu torn, l'acció exterior també creixerà força, des dels 19,7 milions del 2015 fins als 34,1 milions. Aquest augment del 57,8% ha de servir per implementar la llei d'acció exterior i de relació amb la Unió Europea, reforçar les delegacions del Govern a l'exterior o impulsar el coneixement de Catalunya a l'exterior, però també per executar el pla director de cooperació 2015-2018. En concret, la partida de "delegacions, oficines i missions exteriors" creix dels 3 als 5 milions d'euros.

De fet, el conseller del ram, Raül Romeva, també gaudirà de 6,7 milions d'euros per aplicar mesures en l'àmbit de la transparència, així com 10,1 milions per a relacions institucionals. És d'aquesta partida de la qual es finançarà el debat ciutadà del procés constituent, tal com es va comprometre a fer el Govern, ja que un dels objectius és "impulsar la participació ciutadana en l'elaboració de polítiques públiques".

stats