El jutge Vidal endarrereix fins al 31 de gener la presentació de la Constitució catalana

BarcelonaLa proposta de Constitució per a la República Catalana, confeccionada a iniciativa pròpia pel jutge Santiago Vidal amb un equip de deu juristes –quatre dones i sis homes–, es presentarà el 31 de gener a la seu del Col·legi d'Advocats. Tot i que la data inicial de presentació havia de ser aquest dimecres, els treballs per dotar de seguretat la pàgina web que permetrà als ciutadans fer-hi esmenes n'ha fet endarrerir l'exposició pública, tal com ha confirmat el mateix Vidal a l'ARA. L'esborrany de Constitució catalana planteja una República amb president i primer ministre, i el castellà com a llengua cooficial. En les últimes setmanes se n'ha filtrat part del contingut. Aquests en són els elements més destacats.

República parlamentària

La proposta de l'equip de juristes encapçalat per Vidal esbossa una república parlamentària amb un president que tingui funcions representatives i un cap de govern amb poders executius, a l’estil alemany. Al poder legislatiu hi hauria una sola cambra amb una màxim de 105 diputats. La nova figura de president de la República seria triada per votació directa dels ciutadans.

El castellà, llengua cooficial

A l'article quatre es detalla que la llengua oficial és el català i pròpia de l'administració. El castellà rep l'estatus de llengua cooficial. En la proposta, l'aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d'Aran en règim de cooficialitat amb el català. En l'article 11 s'estableix que tots els ciutadans que en el termini d'un any ho escullin lliurement podran gaudir de la doble nacionalitat espanyola i catalana.

Limitació de mandats

Els juristes plantegen que els mandats polítics tindrien una durada màxima de cinc anys i en limita el nombre a dues legislatures. També estableix, a l'article 31, una limitació del sou dels representants polítics: un màxim de deu vegades la renda bàsica de vida digna. L'equip de juristes consideren, en l'article 9, que la institució jurídica dels aforats és un privilegi inadmissible i estableixen que la llei sigui igual per a tothom.

El Tribunal Suprem assumiria les tasques del Constitucional

L’esborrany defensa eliminar els jutjats de pau i de primera instància d’acord amb els partits judicials actuals i crear jutjats a cada municipi de més de 10.000 habitants. La segona instància serien les audiències provincials, i l’última, el Tribunal Suprem. No es preveu la creació d’un Tribunal Constitucional pròpiament dit, sinó que les funcions s’atribuirien a una de les sales del Tribunal Suprem de Catalunya, la de garanties constitucionals.

Sense exèrcit

L'article 62 estableix que Catalunya és una nació de pau, lliure d'exèrcit i forces armades, llevat de la policia encarregada de la seguretat pública.