L’independentisme d’esquerres es conjura per fer campanya unit

Barcelona“La independència és l’únic mitjà per transformar la societat. I els nostres germans espanyols també ho haurien d’entendre com a cosa positiva”. Ho va defensar el 2 de novembre l’actor i ara número dos a les llistes d’ERC Barcelona, Juanjo Puigcorbé, en l’acte central de campanya pel 9-N d’Esquerres pel Sí-Sí, que aglutinava més d’una quarantena de partits i associacions de l’independentisme d’esquerres. Recollint la seva flama i amb l’objectiu de seguir fent pedagogia units, la plataforma s’ha reconvertit en Esquerres per la Independència, que ahir es va presentar i va avançar les seves principals actuacions per a les pròximes setmanes. L’objectiu serà seguir fent pedagogia a favor de la República catalana des d’un vessant de transformació social.

Darrere de la campanya unitària hi ha més d’una seixantena de partits i entitats. ERC, la CUP, Procés Constituent, NECat i sectors sobiranistes d’ICV i d’EUiA fan pinya amb organitzacions com la Intersindical-CSC, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Socialisme Catalunya Llibertat de Toni Comín, el Casal Argentí de Barcelona, les sectorials de treballadors i veïns de l’ANC i persones a títol individual com Antonio Baños (Súmate), Teresa Forcades, Arcadi Oliveres, Lluís Ravell (FAVB), Elisenda Paluzie i Raül Romeva.

Condicionar el procés

Tot i això, la plataforma és oberta a noves adhesions de col·lectius i persones que creguin que “la independència, el debat sobre la Constitució i la República catalana són les eines per a la construcció d’un país governat per la majoria i al servei de la majoria”, segons el manifest. D’una banda, volen fer pedagogia amb accent social a favor de la independència i, de l’altra, pressionar units per tibar el procés cap a l’esquerra, ja que “la complicitat i sinergia de totes les esquerres del país en el procés constituent serà cabdal”.

I en què es visualitzarà aquesta àmplia aliança? Els seus portaveus Franz Estartús (SEPC) i Elvira Durán (Socialisme Catalunya Llibertat) van detallar que es preparen per fer actes conjunts de caràcter local i ja en visualitzen un de central més multitudinari. També implicaran amb una sola veu l’independentisme d’esquerres en les lluites sectorials que ja s’estan desenvolupant arreu, per guanyar complicitats.

Per dibuixar un model de país alternatiu més pròxim al que reclamen les plataformes socials, l’acció més ambiciosa que planegen és l’edició a finals d’abril del llibret Tot un país per decidir. Apunts pel procés constituent de la República Catalana Independent. Es finançarà a través de micromecenatge i, des de les seves pàgines, membres de diverses plataformes narraran com veuen el nou país en 17 àmbits com la sanitat i l’educació, la gestió de l’aigua, la igualtat, el món laboral, els drets dels homosexuals, la banca pública o la participació veïnal.

La majoria de formacions de l’independentisme d’esquerres conceben el 27-S no només com uns comicis plebiscitaris, sinó també com a constituents. És a dir, que en lloc de decidir només la relació respecte a Espanya cal decidir també el model de país cap al qual es vol avançar. Aquesta plataforma, per tant, mou peça cap aquí.