EL 9-N, A JUDICI
Política 10/02/2017

L'última oportunitat de Mas per convèncer el tribunal

El fiscal insisteix que l'expresident, Ortega i Rigau van desobeir i manté la petició d'inhabilitar-los

Montse Riart/ Gerard Pruna
4 min
L’última oportunitat de Mas 
 Per convèncer el tribunal

BarcelonaL'última jornada d’un judici és sempre la que aprofiten les acusacions i les defenses per descarregar tota l’artilleria i intentar refermar les seves tesis davant del tribunal que després haurà de dictar sentència. Si ja de per si l’exposició de l’argumentació jurídica i els fonaments legals que utilitzin totes les parts és important, en el cas del 9-N esdevé fonamental, tenint en compte que, prenguin la decisió que prenguin els magistrats, hauran de dictar una sentència molt tècnica i posar molts elements a la balança. Per això tant les acusacions com les defenses d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han previst torns d’intervenció extensos per presentar els seus informes finals avui. Serà l’última oportunitat per evitar la inhabilitació dels polítics, sense comptar el probable recurs que presentaran les defenses en cas de condemna.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El primer a parlar serà el fiscal Emilio Sánchez Ulled, que ahir va anunciar que mantenia la petició d’inhabilitació per als tres encausats -10 anys per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau- per haver desobeït la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre el procés de participació i haver-se mantingut fins al final darrere de l’organització. Tampoc no ha variat la postura de les defenses, que insisteixen en la innocència de l’expresident i les exconselleres i ahir en van tornar a demanar l’absolució. L’acusació popular és l’única que va modificar les conclusions. Hi estava obligada després que el tribunal hagués fet caure el delicte de malversació del judici. Va retirar la petició de sis anys de presó i va mantenir la de 12 anys d’inhabilitació. Després de l’exposició de totes les parts, els encausats podran fer ús del seu últim torn de paraula. El judici quedarà vist per a sentència i Mas, Ortega i Rigau abandonaran el Palau de Justícia després de cinc dies consecutius, per encaminar-se cap al de la Generalitat, on els rebrà el president Carles Puigdemont.

Sense supervisió política

Durant els quatre dies de judici, tant les defenses com les acusacions s’han referit en incomptables ocasions al paper dels voluntaris en l’organització del 9-N i durant la jornada de votació. Ahir per primera vegada se’ls va donar veu a la sala. Cinc de les 42.000 persones que van ajudar en el desenvolupament de la jornada van passar per l’estrada. El seu relat va refermar la tesi de les defenses, segons les quals el Govern va deixar el procés participatiu en mans dels voluntaris després de l’última suspensió del TC: “No estava supervisada per ningú”, va respondre Bàrbara Soler -una voluntària que coordinava la votació a l’IES Carles Rahola de Girona- a les preguntes de la defensa d’Ortega. El mateix va repetir Josep Maria Batalla -suplent al pavelló municipal de la Vall d’en Bas -, assenyalant que “a la web s’indicava què havia de fer cada persona” i que no li va fer falta “cap instrucció”. Els cinc voluntaris van explicar que hi havia un telèfon -gestionat també per voluntaris- per comunicar els resultats i que deduïen que allà podien fer constar les incidències. Tots ells van coincidir que no havien vist cap funcionari ni representant del Govern durant tot el dia 9 de novembre.

Tanmateix, la fiscalia insisteix que el Govern va seguir darrere dels voluntaris i ahir va preguntar-los insistentment per detalls que poguessin revelar la seva presència: “¿Als cartells de la mesa hi havia el símbol de la Generalitat?”, va preguntar Sánchez Ulled. Els testimonis ho van negar. També van dir que no constaven els cognoms dels votants quan, amb sorna, el representant del ministeri públic els va preguntar “¿per exemple, sortien noms com ara «De Mas Gavarró a Sánchez Ulled»?” per conèixer si hi havia un cens previ. L’únic que va arrencar és el reconeixement que ningú els va comunicar cap canvi després de la suspensió del TC.

Carles Fernández, l’excap de comunicació d’Ortega, també va avalar la tesi que el Govern s’havia apartat del 9-N després de la suspensió: “Vaig rebre instruccions que s’havia d’aturar tot, per indicació expressa de la vicepresidenta”. En canvi, la fiscalia va trobar reforç per a les seves tesis en l’informe de la Guàrdia Civil sobre la pàgina web del 9-N. Els dos agents que van declarar van constatar que el Govern podria haver eliminat la pàgina web després de la suspensió i que amb el 9-N suspès s’hi van continuar carregant dades o modificant fitxers. Eren els últims testimonis abans que avui tot quedi vist per a sentència.

Els arguments de la defensa

Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau

La inconcreció del Tribunal Constitucional, que no va respondre a la petició del Govern perquè definís l’abast de la suspensió del procés participatiu.

Un cop suspesa la consulta, el 9-N va ser gestionat completament per voluntaris i el Govern no va donar cap ordre.

Com a càrrecs electes, els tres acusats estaven obligats a complir els mandats del Parlament que instaven a fer la consulta.

La majoria dels locals utilitzats com a punts de votació eren de titularitat municipal.

Les tesis de la fiscalia

Emilio Sánchez Ulled

El Govern va seguir al darrere dels preparatius del 9-N tot i que el Tribunal Constitucional va suspendre també el procés participatiu.

La majoria d’instituts es van obrir perquè es va fer valer que el Govern n’era el titular, i no perquè se n’hagués de fer un ús social.

Malgrat rebre la providència del Constitucional, el Govern va contestar a T-Systems una carta en què l’autoritzava a continuar els treballs pel 9-N.

Contractistes i empreses van signar contractes i van entregar material després de l’última notificació del TC.

stats