Mà dura amb els advocats dels presos d’ETA
Setze detinguts en una operació contra els lletrats dels presos dos dies després de la manifestació
VitòriaEl govern de Mariano Rajoy fa anys que té en el punt de mira els advocats que exerceixen la defensa jurídica dels presos d’ETA. Ara fa un any, també en el marc d’una altra macrobatuda, va detenir vuit persones, entre les quals els advocats Arantza Zulueta i Jon Enparantza. Llavors tots dos representaven, segons el ministeri de l’Interior, el nucli dur i la corretja de transmissió entre els presos i ETA. Ahir, amb una nova batuda en què van ser detingudes setze persones -dotze advocats-, buscava tancar el cercle. La Guàrdia Civil, molt acostumada a posar noms amb sentit a les seves operacions, va batejar-la fa un any com a Escac. La d’ahir, Mat. Rajoy busca l’ escac i mat a la partida.
L’operació de la Guàrdia Civil es va iniciar a primera hora del matí en diferents punts de Guipúscoa, Biscaia, Navarra i Madrid, i es van detenir els advocats Arantxa Aparicio, Aiert Larrarte, Onintza Ostolaza, Ainhoa Baglietto, Atxarte Salvador, Kepa Manzisidor, Jaione Karrera, Ane Ituño, Amaia Izko, Haizea Ziluaga, Eukene Jauregi i Alfontso Zenon. L’advocat i senador d’Amaiur Iñaki Goioaga també estaria en aquesta llista, segons algunes fonts -igual que ho va estar fa un any-, encara que no hauria sigut detingut per la seva condició d’aforat.
Es dóna la circumstància que Izko, Jauregi i Ziluaga van ser detingudes en un hotel de Madrid, on eren per exercir la defensa dels 35 militants i dirigents de l’esquerra abertzale que havien de ser jutjats a partir d’ahir a l’Audiència Nacional. Una vista que s’ha suspès sine die perquè els acusats van al·legar indefensió jurídica.
Interior acusa els lletrats detinguts d’“integració en organització terrorista per formar part del front de presons d’ETA”. També se’ls imputa “blanqueig” i un delicte contra la hisenda pública “en no haver declarat al fisc uns ingressos superiors a 1.300.000 euros durant els anys 2012 i 2013, procedents de l’assistència jurídica a membres del col·lectiu de presos d’ETA (EPPK)”. Unes despeses que, segons Interior, van ser sufragades per Herrira, l’organització de suport als presos contra la qual la policia va actuar el setembre del 2013. A més d’aquesta dotzena d’advocats, també van ser arrestats Jon Mintegiaga, Javier Carballido, Nagore San Martin i Fran Balda; a tots ells se’ls relaciona amb la tresoreria d’Herrira.
Durant l’operació, la Guàrdia Civil va escorcollar despatxos d’advocats, així com herriko tabernas. A Bilbao va escorcollar la seu del sindicat abertzale LAB. Segons la central, els milers d’euros en monedes i bitllets petits eren els donatius recaptats en la manifestació legal de dissabte en favor dels presos a Bilbao. En assabentar-se de l’operació desenes de ciutadans van acudir als escorcolls com a mostra de rebuig i es van convocar manifestacions a les capitals.
No és casualitat que les detencions es produeixin passades menys de 48 hores de la multitudinària manifestació que va discórrer pels carrers de Bilbao a favor dels drets dels presos i dels seus familiars. I a menys de 24 hores que avui es reuneixi el Tribunal Suprem per decidir si la normativa del Consell d’Europa del 2008 -que obliga els estats a acumular les penes complertes en altres països comunitaris- és aplicable a Espanya, tal com defensen alguns jutges de l’Audiència Nacional, en contra del criteri del govern espanyol. I tot això en un context en què la política penitenciària amenaça d’embolicar, encara més, l’encallat procés de pau basc. Rajoy comença aquest any electoral prement l’accelerador a Euskadi.
