Publicitat
Publicitat

L'ENFRONTAMENT AMB L'ESTAT

El president avisa que menystenir la Generalitat agreuja la situació

Mas: "Espanya no se'n sortirà ofegant Catalunya"

Avís del president de la Generalitat, Artur Mas, després del menysteniment de l'Estat a la plantada del Govern al CPFF: a base d'ofegar econòmicament Catalunya, Espanya no se'n sortirà.

"Catalunya és massa important en el conjunt de l'Estat i al sud d'Europa per poder-ne prescindir i deixar-la en una situació purament marginal o secundària". El president de la Generalitat, Artur Mas, va apel·lar ahir a la condició de Catalunya com a locomotora econòmica ja no només d'Espanya, sinó també del sud europeu, per fer valer la importància d'escoltar la Generalitat per superar el sotrac de la crisi del deute. Era la resposta que donava Mas a la pluja d'atacs que van caure damunt de Catalunya un dia després de la plantada del Govern al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) com a protesta contra les reiterades imposicions de l'Estat als ajustaments autonòmics. Uns atacs provinents del govern espanyol i de les comunitats autònomes governades pel PP, però també des de les principals capçaleres de la premsa espanyola, que ahir coincidien en la culpabilització de Catalunya i, de retruc, Andalusia, que dimarts se sumava a la rebel·lió liderada pel conseller d'Economia català, Andreu Mas-Colell, i abandonava el CPFF, al qual ni tan sols va assistir la Generalitat.

Mas va advertir ahir des de Mataró que la "necessària suma d'esforços" -a la qual recorre sovint el govern espanyol per fer callar els territoris amb veu diferenciada- "no s'interpreta bé" des de l'Estat quan la resposta habitual passa pel "menysteniment" i la "falta de respecte" continuat. Ho deia en referència tant a la negativa de l'Estat a compartir amb les autonomies la flexibilització de l'objectiu de dèficit que li ha concedit Brussel·les com a les grans qüestions polítiques de la legislatura, per exemple la reclamació del pacte fiscal. Per això Mas està determinat a fer valer la importància cabdal de l'economia catalana en el PIB espanyol: "Si es vol sortir d'aquesta situació dura a escala estatal, s'ha de comptar amb Catalunya. L'estat espanyol no se'n sortirà a base d'ofegar financerament la Generalitat i a base d'ofegar financerament Catalunya". La locomotora, sense carbó, no té capacitat tractora.

Compromís amb el dèficit

Més enllà del missatge d'alerta del president de la Generalitat, el departament d'Economia va optar ahir per respondre a les crítiques subratllant la seva determinació de complir amb els objectius de dèficit imposats: 1,5% el 2012 i 0,7% el 2013, quan el de l'Estat és del 3,8% el 2013. Si més no, els ajustos severs estan encarats a aquest objectiu. És a dir, la plantada al Consell de Política Fiscal no implica en cap cas una relaxació en la reducció del dèficit, sinó que és una protesta política per la falta de diàleg de l'Estat. I, de fet, aquest és el missatge que el Govern té interès que arribi a Europa. En aquest context, no perd ocasió per recordar que, de fet, si algun govern a l'Estat es pot erigir en abanderat del compromís amb la reducció del dèficit és la Generalitat, que va començar a aplicar ajustos quan en altres territoris ni tan sols s'ho havien plantejat.

El cert és que el dèficit de la Generalitat el mes de juny d'aquest any (uns 400 milions) era exponencialment inferior al del juny del 2011 (1.890 milions), si bé aquestes xifres només indiquen una tendència, perquè el dèficit real no es coneixerà fins a finals d'any. Amb tot, ahir Europa va optar per no prendre part en el que no deixa de ser un problema intern de l'Estat. Pel portaveu comunitari Antoine Colombani, l'únic que vol sentir Europa és que "Espanya en el seu conjunt compleix els compromisos".

Si les plantades de Catalunya i Andalusia al CPFF de dimarts pretenien fer reflexionar el govern espanyol perquè fos més flexible amb les autonomies, per ara han aconseguit més aviat tot el contrari, almenys de portes enfora. El ministeri d'Hisenda va deixar clar ahir que no pensa cedir.

Sense marge per a "insubmissos"

Seguint el discurs traçat pel ministre Cristóbal Montoro el dia anterior, la secretària d'estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás, va insistir ahir que "no hi ha lloc per a la insubmissió" en el compliment del dèficit i els límits d'endeutament individuals fixats i que l'autonomia que no ho faci podrà ser sancionada i fins i tot intervinguda, tal com estableixen els mecanismes "fortíssims" de la llei d'estabilitat.

Segons la seva opinió, "una cosa és la postura davant dels mitjans, la postura política" expressada per Catalunya i Andalusia (Astúries i Canàries van expressar el seu desacord votant en contra de les restriccions que imposa l'Estat), i una altra "que tinguin cap possibilitat de fer o dur a terme aquesta insubmissió, entre altres coses perquè no tenen finançament". El missatges és clar: Hisenda té la paella pel mànec davant d'unes comunitats asfixiades per la crisi -en el cas català s'hi suma un dèficit fiscal anual de 16.000 milions- i obligades a retallar cada cop més. Fernández Currá, però, no feia atenció al fet que la seva argumentació, al capdavall, i en el debat sobre el pacte fiscal, alimenta el discurs de la necessitat que Catalunya tingui la clau de la caixa.

Més crítiques del PP

Les reaccions d'altres membres del PP van ser molt similars. Alguns van apel·lar directament a la unitat d'Espanya, com el portaveu del partit al Senat, José Manuel Barreiro, que va proclamar solemnement que "Espanya és una" i per tant l'executiu de Mariano Rajoy "aplicarà les lleis" i totes les comunitats autònomes "hauran de complir". "Cada comunitat no és un món i no pot anar cada una pel seu costat", va afirmar. En la mateixa línia, el president valencià, Alberto Fabra, va afirmar: "Ningú sortirà per si sol de la crisi. No hi pot haver unes comunitats que compleixin i altres que no, perquè al final el conjunt és el que serà avaluat".

Més continguts de