Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ

Matas insisteix a esquitxar Camps i González Pons pel cas Nóos

L'expresident balear Jaume Matas reclama que l'expresident valencià Francisco Camps i el seu exconseller Esteban González Pons declarin en el cas Nóos. Diu, però, que no els vol criminalitzar.

L'expresident de les Illes Balears Jaume Matas no es dóna per vençut. Tot i que el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ja li va denegar la petició de citar l'expresident valencià Francisco Camps i l'exconseller de Relacions Institucionals valencià Esteban González Pons, ara hi insisteix a l'Audiència de Palma. L'advocat de l'expresident, Antonio Alberca, ha presentat un recurs a l'Audiència en contra de la interlocutòria del jutge que descartava les citacions.

L'advocat de Matas afirma que el seu client va fer com Camps i Pons, "autoritzar la concertació amb el senyor duc de Palma de convenis de col·laboració per a diverses activitats". I es queixa que, tot i això, "el senyor Camps ni tan sols ha sigut citat a declarar i el senyor González Pons ho ha sigut en qualitat de testimoni, encara que la seva citació va ser suspesa sine die ". Manté que a Matas "el citen a declarar com a imputat, a l'expresident Camps, que va adoptar decisions polítiques semblants a les de l'expresident balear, no el mencionen i al senyor González Pons el citen com a testimoni".

Amb tot, Alberca afirma que no vol perjudicar els polítics valencians, sinó que té "la profunda convicció" que els seus convenis, com els de les Balears, eren legals. Vol demostrar que l'ús de convenis "per al desenvolupament de les activitats de Nóos ha sigut una pràctica habitual en altres administracions públiques" i no es pot dir "que tots els seus responsables polítics havien decidit participar en la suposada estratègia ideada pel duc de Palma per apoderar-se de fons públics".

De fet, el misser de Matas també pretén que declarin els exalcaldes de Mataró i d'Alcalá de Henares, i l'exconsellera delegada de l'empresa pública Madrid 16, de l'Ajuntament de Madrid, que van firmar convenis amb les fundacions de la trama Nóos. Vol que tots els polítics expliquin les "circumstàncies que van envoltar la concreció dels respectius convenis de col·laboració" amb les fundacions per comparar-les amb les del Govern Balear. Tot plegat, per demostrar que eren iguals i cap era il·legal.

Citacions "arbitràries"

El recurs diu que la negativa del jutge a citar Camps i González Pons és "arbitrària" i que només pot voler dir que Castro vol evitar haver de traspassar la causa al Tribunal Superior de Justícia de València o al Tribunal Suprem. Cal recordar que els dos polítics tenen la condició d'aforats i un jutge instructor de les Illes Balears no els podria prendre declaració com a imputats. Amb tot, Castro no ha dit en cap moment que no els hagi d'imputar, tan sols que ara no és el moment de citar-los. De fet, podria fer-ho cap al final del procés d'instrucció.

Més continguts de