El jutge envia a judici Millet i Montull per l’espoli del Palau

BarcelonaJa han passat sis anys des que els Mossos d’Esquadra van escorcollar durant més de deu hores el Palau de la Música. Sis anys -i quatre jutges- després, el magistrat José Julián García de Eulate ha donat per acabada la investigació del cas i ha enviat a judici els presumptes responsables de l’espoli del Palau. Serà el moment que Fèlix Millet i Jordi Montull seguin al banc dels acusats.

En una interlocutòria feta pública ahir, el magistrat anuncia que, a banda de Millet i Montull, també obre judici -encara sense data- a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, l’exdirectora general del Palau Rosa Garicano, l’exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura i diversos empresaris més com a responsables “criminals i civils” de l’espoli. A més, jutjarà com a responsables civils subsidiaris les dones i filles de Millet i Montull i onze empreses que van treballar per al Palau i la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, mentre que CDC serà jutjada com a responsable a títol lucratiu.

La investigació, dirigida pel jutjat d’instrucció 30 de Barcelona, va començar investigant un suposat desviament de 2,2 milions d’euros i ha acabat al voltant dels 35.

Adjudicacions i comissions

El magistrat ja va concloure fa uns dies l’existència d’una estructura a tres bandes -el fiscal la qualifica d’“entramat delictiu”- per buidar les arques del Palau: segons el jutge, hi ha indicis que Ferrovial desviava diners a CDC a través del Palau. Com? A parer del magistrat, Ferrovial sempre pagava una comissió del 4% del preu de l’obra pública que la Generalitat li adjudicava, del qual un 2,5% l’abonava a CDC i l’1,5% a Millet i Montull, que feien d’intermediaris. D’aquest 1,5%, Millet se n’enduia el 80% i Montull el 20%.

Aquestes filigranes, que van durar del 1999 fins al 2009, van ser pactades pels exdirigents de la constructora Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, els exresponsables del Palau Fèlix Millet i Jordi Montull i tres extresorers de CDC, entre els quals Daniel Osàcar, que serà jutjat per “finançament il·lícit” de CDC. La direcció de Convergència sempre ha defensat que no estava al corrent dels moviments d’Osàcar i ho ha atribuït a un tema estrictament “privat”. A canvi d’aquestes comissions, Ferrovial va construir la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia.

A la pràctica, el pacte Ferrovial - CDC - Palau de la Música preveia tres mecanismes per fer efectius els cobraments de les comissions: el pagament en efectiu de Ferrovial a CDC, les factures falses (sobretot per actes electorals) i els convenis de col·laboració entre el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC.

Fins a 27 anys de presó

En el text fet públic ahir, el magistrat manté intactes les mesures cautelars als imputats (ho estan per malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d’influències, blanqueig i administració deslleial), de manera que no aixeca l’embargament de les 15 seus de Convergència.

Qui tampoc s’ha mogut de la seva postura és la fiscalia, que continua demanant 27 anys i mig de presó per a Millet i Montull i set anys i mig per a Osàcar. A més, també reclama el decomís de 6,6 milions a CDC.

Sis anys després, el cas Palau enfila cap als jutjats. Millet i Montull no ho tenen fàcil per esquivar una condemna: van confessar per carta que havien comès “irregularitats” quan estaven al capdavant del Palau.

CDC, segura que es demostrarà que no té “cap responsabilitat”

El cap de files de CDC a Madrid, Pere Macias, va mostrar-se convençut que el judici pel cas Palau demostrarà que el partit no té “cap responsabilitat” en la causa. “Quan el procés judicial acabi, es veurà que CDC no ha estat aquí més que col·lateralment”, va afirmar ahir, i va afegir que “el que ha succeït al Palau és d’ordre personal”. Macias va recordar que la formació ha aportat tota la informació requerida per la justícia, en la qual confia “plenament”. El 2013, quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va comparèixer a la comissió d’afers institucionals del Parlament, va comprometre’s a retornar “fins a l’últim cèntim” si es demostrava que el partit s’havia lucrat il·legalment.