Publicitat
Publicitat

Oriol Junqueras: “La independència es pot fer en 18 mesos i el nostre compromís és intentar-ho”

president d’erc, vicepresident del govern i conseller d’economia i hisenda

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha estrenat aquesta setmana el despatx com a vicepresident i conseller d’Economia i Finances, dos mesos més tard del que hauria volgut. Tot i això, té moltes ganes de posar-se a treballar per recuperar les setmanes destinades a negociar i confia assolir la independència en 18 mesos.

Cap descobriment a la conselleria?

No, el departament d’Economia el tenim apamat, hem fet pressupostos junts els últims 3 anys. I el traspàs ha sigut cordial i detallat, la reunió va durar una hora i tres quarts.

Normalment això és un intercanvi de carteres i somriures, no?

Amb Mas-Colell i el seu equip ens coneixem molt. Ho vam aprofitar per repassar molts temes.

Després de tres mesos i mig sense govern, què és el primer que haurien de notar els ciutadans?

Moltes qüestions s’haurien de posar en marxa amb intensitat: l’aplicació del full de ruta i del pla de xoc social o la posada en marxa del procés de participació que ha de fer les primeres passes del procés constituent. La voluntat és fer un referèndum sobre la Constitució de la nova República i, en la mesura que l’avalem, també avalaríem tot el procés.

Per què ha triat economia?

És una conselleria molt important i, quan assumeixes responsabilitats, està bé assumir-les del tot. Això va acompanyat per l’assumpció també de Salut, què té un enorme volum pressupostari i és un dels centres de més tensió, per les necessitats dels ciutadans i perquè és un dels principals problemes pressupostaris per la infradotació permanent de la sanitat en tots els acords de finançament, d’uns 550 milions d’euros de mitjana els últims 30 anys.

És vicepresident, conseller d’Economia, president de la comissió de d’Economia i Ocupació i té delegada la coordinació de l’activitat en relació amb l’avenç de l’autogovern. ¿És el guardià de la clau de la caixa i el vigilant del ritme del procés?

Més que vigilant, ajudaré tant com podré perquè el ritme del procés sigui el més adequat i més ràpid possible. A la conselleria hi ha peces clau, com l’Agència Tributària. És lògic que qui assumeix la responsabilitat tècnica també assumeixi la coordinació política, però aquesta tasca l’haurem de fer conjuntament amb el president. La conversió de l’Institut Català de Finances en un banc públic també depèn de la conselleria. Necessitem una Agència de la Seguretat Social, i aquí el més calent és a l’aigüera i això depèn de la conselleria de Treball i Afers Socials [també en mans d’ERC].

Es va parlar molt de la presidència coral. ¿Ha quedat reduït a duet?

No, Puigdemont és el president i la meva feina es ajudar-lo. Segons la llei, la Generalitat només pot tenir una vicepresidència, era un element dels acords del juliol. I hi ha les comissions delegades que presideixen Neus Munté i Raül Romeva, però la voluntat és que el conjunt del Govern tingui la màxima coordinació.

Puigdemont va dir a TV3 que els 18 mesos són una guia, no una cotilla, que podien ser menys o més.

El més important és servir els nostres conciutadans, que la nostra economia sigui pròspera i la nostra societat justa. Per fer això necessitem la independència. Per tant, quin és l’objectiu? No és fer-ho amb 18 mesos, és fer la independència. Ara tenim un compromís: fer tot el que estigui al nostre abast per fer el procés en uns 18 mesos. És un temps raonable, no l’hem triat a l’atzar, respon a un full de ruta. Ara, ¿la independència depèn només de la voluntat del Govern? Malauradament, no. També depèn del Parlament, i és molt important l’estabilitat, un govern que perdi votacions difícilment podrà governar. Depèn també de com fa servir les eines l’estat matriu -i les està fent servir amb tanta contundència com li deixen en un context democràtic- i de la conjuntura econòmica internacional. En concret, del comportament dels mercats financers i dels compradors de deute d’Espanya, singularment el Banc Central Europeu (BCE). És molt important moure’ns de la manera més eficaç possible, també en el conjunt d’aquest àmbits internacionals i financers.

¿I si tot això no es pot fer en 18 mesos i es fa en 24 o en 36?

Es pot fer en 18 mesos i el nostre compromís es intentar-ho.

¿No són una cotilla els 18 mesos?

No haurien de ser-ho, però el compromís no neix d’una reflexió breu.

¿I la Seguretat Social catalana i la Hisenda pròpia estaran en 18 mesos?

Ho hem d’intentar, la voluntat és complir el full de ruta. Hem de ser conscients de les enormes dificultats a què ens enfrontem i que cal una enorme voluntat de tirar endavant el camí en què ens hem embrancat.

¿Quan és possible saltar de llei a llei mantenint la seguretat jurídica?

Per això hi ha una llei de transitorietat jurídica -és de les primeres que es començarà a tramitar-, que assegura que tot el sistema legal segueix vigent fins que no és progressivament substituït pel nou, i no hi haurà mai un buit legal. El govern espanyol ens vigila amb bones i males arts, però també és hipersensible a segons quines indicacions, si arriben de determinats llocs. El PP i el PSOE són molt sensibles als portaveus dels mercats financers. Hem de saber fer servir aquestes eines.

¿Demanarà en algun moment que no s’ingressin impostos a la Hisenda estatal i s’ingressin a la catalana?

Hi haurà un moment en què intentarem convèncer les institucions internacionals que és molt més positiu arribar a un acord amb la naixent República que no mantenir com a únic interlocutor un estat espanyol que tard o d’hora deixarà de pagar el deute i farà suspensió de pagaments. L’únic que pot obligar l’Estat a canviar és que Catalunya sigui independent. Una Catalunya independent no sols és millor per a la societat i els ciutadans de Catalunya, sinó també per als ciutadans espanyols.

Abans s’han de fer pressupostos i la CUP no els té en el pacte. ¿Vol eixamplar els contactes per veure si altres grups hi donarien suport?

Sempre amb la CUP prioritàriament, és el nostre principal soci.

Seran pressupostos expansius?

No ho podran ser. En un sentit positiu hi ha l’increment de l’activitat econòmica i les expectatives de recaptació fiscal. També hi hauria d’ajudar la liquidació positiva del conjunt de bestretes del 2014, que el govern espanyol va calcular a la baixa.

El cas és que ara tocarem a més.

Correcte. Aquests elements ens situen en uns 2.000 milions de més en ingressos. Ara bé, la caiguda del sostre de dèficit ja ens priva de 800 milions, però, a més, la infradotació de la sanitat a Catalunya l’últim any es va acostar als 900 milions. El resultat és també al voltant dels 2.000 milions i, per tant, som al cap del carrer. Tot el que ingressaríem de més ens ho prendran d’aquesta manera.

Per tant, no poden ser expansius?

Molt difícilment. Hauria de canviar molt favorablement el context internacional o bé augmentar molt les previsions de creixement.

¿Poden reduir la càrrega dels interessos del deute?

Ho podem intentar negociar.

Amb Madrid o el sistema financer?

Una part amb el sistema financer i una altra amb el govern espanyol, com a únic intermediari del BCE. L’Estat utilitza els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya com un element que reté per donar-nos en forma de crèdit, i nosaltres acabem pagant interessos pels impostos que paguem, és el súmmum. És veritat que el 2015 els interessos van ser 0.

Ara no, ara augmentaran. Un 0,8%.

Els interessos del conjunt del deute se situen en 1.900 milions d’euros, sis cops tot el pla de xoc social.

Hi haurà un impost sobre els dipòsits bancaris?

És una possibilitat. Ho vam aprovar al Parlament i el govern espanyol ho va dur al TC i ho ha tombat. Se’l va quedar ell i el va posar a 0.

Hi haurà més retallades?

Al contrari, la nostra voluntat seria que els pressupostos fossin expansius. Ho haurem d’ajustar a la realitat de les eines que tinguem. No volem quedar subordinats a decisions arbitràries de l’Estat.

Li dimitirà la consellera de Treball, que a l’acte de presa de possessió portava unes tisores a la solapa.

Ho entenc i ho comparteixo. No hi ha ningú al món més en contra d’aquestes retallades que nosaltres.

Quin incentiu hi ha perquè la CUP doni suport als pressupostos?

Si s’aproven, tindrem millors eines per aplicar el pla de rescat social.

Quins altres suports buscarà?

Sempre intentem parlar i escoltar a tothom. Imagini’s quan, a més, els tenim a prop, com podria ser la gent de Catalunya Sí Que es Pot.

¿Va arribar a preparar mai les eleccions anticipades del mes de març?

Estàvem convençuts que hi hauria acord: era possible i era necessari.

Va demanar a Mas un pas al costat?

No. Vaig intentar ajudar-lo i acompanyar-lo en les seves decisions.

Li va consultar el nom de Puigdemont?

Va pronunciar el nom, però no necessitava el meu permís.

Però en van parlar.

Sí, en vam parlar i, insisteixo, la meva voluntat era ajudar-lo.

Parlant de trucades. ¿Ha parlat ja amb el ministre Montoro?

No. Vaig parlar amb el ministre Fernández Díaz, i alguns dirigents de fora de Catalunya, però no del PP.

I quina música n’ha tret?

Els dirigents bascos i alguns gallecs expressen el seu suport.

Mas és a la paperera de la història?

Espero que ningú vagi mai a la paperera i tothom trobi sempre l’espai per ajudar el país. Això és vàlid per a qui ho va dir i per als que van ser dits.

¿Anirà a negociar un nou model de finançament si s’obre el meló?

És impossible negociar amb Montoro, ho sap tothom. El Consell de Política Fiscal i Financera no és un lloc de negociació, sinó de dictat.

Llavors no anirà a les taules?

Negociar és impossible. A escoltar i parlar sempre hi estem disposats.

Albiol i Camacho diuen que el sistema de finançament és injust.

Hi ha distàncies astrofísiques entre el que el PP diu i el que fa. En el cas del PSOE, malauradament, també.

A la investidura es va debatre qui és més somiatruites: qui vol la independència o qui vol un referèndum.

Nosaltres volem un referèndum.

Acordat amb Espanya?

Esperar un referèndum acordat amb el PP i el PSOE és una bogeria.

¿S’involucrarà en la projecció exterior del procés?

Estaré encantat d’ajudar tant com pugui altres membres del Govern.

¿Toni Comín té ordres de revertir algun consorci sanitari?

No necessita cap ordre. Ens hem compromès a no privatitzar res del servei públic de salut.

Deu estar satisfet amb expressions de Puigdemont com “He fugit sempre del món de les comissions”.

És important que aquest país es renovi i que persones que s’assemblen a la majoria de la societat tinguin l’oportunitat de representar-la.

¿És un govern de centreesquerra?

És un govern al servei dels ciutadans on molts tenim una vocació de representar l’espai del centre reformista situat en l’esquerra transformadora.

Un ministre espanyol d’Economia em va dir: “L’únic ministeri, de fet, és el d’economia. La resta són unitats de despesa”.

Normalment estic en desacord amb els ministres espanyols; en això, no.

Qui és el líder d’aquest Govern?

El poble de Catalunya, que ens ha votat i ens inspira en totes i cada una de les nostres decisions. I el president és Puigdemont.

Més continguts de