Otegi, disposat a anar fins al final

LogronyoLa justícia espanyola li va impedir culminar el procés de pau que va iniciar el 2009 i que passava per virar l’estratègia de l’esquerra abertzale 180 graus i situar-la en el carril dels mètodes exclusivament democràtics i pacífics. Ho ha pagat car. Amb sis anys i mig de presó. Ahir, quan faltaven sis minuts per a les nou del matí, Arnaldo Otegi va creuar el llindar de la porta de la presó de Logronyo amb la mateixa idea que va motivar la seva entrada: la pau. A escassos cent metres de la presó, i en un improvisat escenari, va reiterar: "La pau és el camí i aquest camí cal portar-lo fins al final, això és el que em proposo fer amb tots vosaltres". Tota una declaració d’intencions per al conjunt de la societat basca. El líder de Sortu ja ha avançat, de fet, que vol aspirar a ser nou lehendakari basc.

La sortida d’Otegi va aplegar més de 200 persones que li donaven suport, així com un centenar de periodistes. Entre els que van ser a Logronyo hi havia dirigents d’EH Bildu, el senador d’ERC Santiago Vidal, la diputada de la CUP Anna Gabriel, l’exdiputat David Fernàndez i el músic i parlamentari de Junts pel Sí Lluís Llach. A la tarda, en l’homenatge que va rebre a Elgoibar -el seu poble-, va agrair la presència de persones d’ERC i la CUP i va assegurar que l’independentisme català ha "donat [al sobiranisme basc] una autèntica lliçó del que s’ha de fer".

Al matí, entre crits en contra de la dispersió dels presos i a favor de la independència d’Euskal Herria, hi va haver temps per recordar la resta dels prop de 400 presos bascos: "Cal portar-los a casa -va dir Otegi-. Hi ha qui diu que no hi ha presos polítics a l’estat espanyol, alguns amb certa animositat, però només cal comprovar totes aquestes càmeres [en referència als periodistes] que ens estan gravant per saber que, efectivament, sí que n’hi ha". En aquest repàs ràpid del seu pas per la presó no es va oblidar dels presos socials, els desnonats i les persones immigrants.

Abertzale i socialista

Pensant en la cohesió interna del món abertzale, Otegi va tornar als orígens ideològics de l’esquerra independentista amb una sola frase: "Quan ens van ficar a la presó, ens hi van ficar com a bascos, i com a bascos en sortim; com a independentistes, i com a independentistes en sortim; com a socialistes, i com a socialistes en sortim".

No va passar per alt el "morbo" que desperta entre els mitjans i els partits la seva possible candidatura a lehendakari en les eleccions previstes per a la tardor. Va respondre a aquest interrogant amb un dels eslògans que Herri Batasuna va utilitzar en les eleccions municipals del 1979, substituint alcalde per lehendakari : "El millor lehendakari, el poble". Poques hores abans de la seva posada en llibertat, va assegurar en una entrevista al 'New York Times' que es presentaria al procés intern de la formació per elegir el candidat, previst per al març.

Tant si finalment és l’aspirant a lehendakari d’EH Bildu com si no, Otegi ha deixat de ser passat per convertir-se en present i futur. En una breu conversa prenent un cafè en un bar de carretera prop de Vitòria ja camí d’Elgoibar, l’ARA va poder comprovar que està desitjós de posar-se al dia. Això sí, tot i que ahir el hashtag #OtegiFree va ser trending topic mundial, va confessar entre rialles que haurà de perseverar en l’àmbit de les xarxes socials. En la conversa va quedar clar que Otegi té ganes d’entrar de ple en la política. La seva posada en llibertat va provocar ja debat a l’Estat. Mentre que el líder de Podem, Pablo Iglesias, ho considerava "una bona notícia per als demòcrates", el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, negava que Otegi sigui "un home de pau". La política basca obre una nova etapa.