El PP s’obre als pactes amb Ciutadans però ara vol silenci
MadridLa irrupció amb força de Ciutadans a Espanya ha descol·locat el PP, que en privat no amaga la dificultat de marcar una estratègia clara per fer-hi front. No sempre, segons admeten fonts de la direcció, els interessos i necessitats de tots els càrrecs electes del partit coincideixen. Això explica, per exemple, que la duresa amb què ahir es va referir a la formació d’Albert Rivera el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, no tingui res a veure amb les picades d’ullet dels candidats municipals i autonòmics que es resignen a haver de dependre del polític català per governar a partir del 24 de maig.
Els responsables de la campanya ja admeten que en territoris clau els tocarà pactar, però ara intenten posar ordre i evitar que els missatges acabin anant a remolc del partit emergent. El vice secretari general d’organització, Carlos Floriano, va avisar que encara no és l’hora d’especular sobre enteses postelectorals. A partir del dia 25, però, va reconèixer obertament que s’obre “una nova etapa” en què caldrà analitzar les “circumstàncies” de cada poble, ciutat i comunitat autònoma. A la sala de màquines del carrer Génova són conscients que la política d’aliances tindrà conseqüències en els comicis espanyols de finals d’any i per això no volen fixar un criteri general. Els pactes que el PSOE pugui teixir amb Podem o els del PP amb C’s poden reconfigurar el mapa polític fins al novembre.
Prudència també a Catalunya
“Treballar. Fer. Créixer”. Aquesta és la idea força que recull l’eslògan de campanya i que, segons Floriano, ha de centrar tots els mítings. És a dir, repetir que els populars es presenten amb l’aval de la feina feta i que són, segons insisteixen, la garantia que el creixement econòmic no s’aturi. “Cap altre partit està en disposició de presentar un lema com aquest”, va assegurar el número tres de la formació, per marcar distàncies amb els partits de “la ràbia, el canvi de camisa o la indefinició”. Com ja va fer dimarts Mariano Rajoy a la junta directiva, el PP reclama als seus aspirants a alcaldes i presidents que mostrin amb orgull els colors de l’equip. Una pretensió que xoca, però, amb el vídeo que, amb música rap, fa propaganda del president extremeny, José Antonio Monago. “Creure més en les persones que no pas en els partits”, diu la lletra, “i més en les idees que en les ideologies”. Floriano va provar ahir de treure-hi importància i va afirmar que l’anomenat baró roig de la dreta és part del PP, ja sigui a ritme de “rap o de rock’n’roll”.
El cas de Monago s’explica perquè les enquestes -les publicades i també les que té entre mans el PP- indiquen que serà molt difícil aconseguir majories absolutes i cadascú mira d’espavilar-se. Per això, pel que fa a Ciutadans, la direcció ja té coll avall que cada candidat serà més o menys agressiu en funció de les seves expectatives. Ara bé, ni en públic ni en privat els conservadors censuren el gruix de les propostes de Rivera -de tall liberal-, i limiten les crítiques a qüestions puntuals com l’alta velocitat ferroviària.
A Catalunya, la consigna és la mateixa que a l’Estat: els acords amb C’s s’han de deixar per després dels comicis malgrat que és evident la sintonia en contra del procés i, en conseqüència, en contra dels alcaldes sobiranistes. El criteri de Madrid és un avís als que ja evidencien les ganes d’entendre-s’hi, com el badaloní Xavier García Albiol, que, en una entrevista amb Antoni Bassas a l’ARA, deia que no veu “cap problema” a pactar-hi. Mentre que els que el 24-M s’han de sotmetre al veredicte de les urnes intenten mesurar molt bé les seves paraules, els membres del govern s’esforcen a demostrar que Rivera no és una alternativa per dirigir l’Estat. El ministre García-Margallo, des de Barcelona, va fer un paral·lelisme amb la situació de fa un segle per explicar el moment actual. Alertant sobre Podem i Ciutadans, va recordar que després de la Primera Guerra Mundial “els partits històrics no poden aturar els partits comunistes i sorgeixen partits feixistes en sentit contrari perquè ja ningú valora la democràcia burgesa”.
Endurir la llei de l’avortament
L’estratègia del PP també passa, de manera urgent, per evitar que l’electorat tradicional, descontent amb les renúncies de Rajoy, es quedi a casa. Per això, el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, va tenir un gest ahir cap als sectors més conservadors i va admetre que podrien esmenar en el tràmit parlamentari la seva pròpia reforma puntal de la llei de l’avortament per sentenciar que la interrupció voluntària de l’embaràs no és, a parer seu, un dret. Génova vol evitar una nova divisió pública abans de les eleccions.
