El PSC perd força al Parlament

BarcelonaL’escissió del PSC està a punt de tancar el seu últim capítol d’aquesta legislatura, almenys pel que fa al Parlament. Un cop constituït oficialment Moviment d’Esquerres (MES), el nou partit dels socialistes sobiranistes, la lògica apuntava que les diputades crítiques Marina Geli i Núria Ventura s’apartarien del grup parlamentari socialista. L’operació amenaçava la formació que lidera Miquel Iceta de veure’s relegada de tercera a quarta força de la cambra -de 20 a 18 escons, per sota dels 19 del PP- en cas que les dues dirigents no renunciessin a l’escó i optessin per mantenir-se a partir d’ara com a diputades no adscrites.

Per evitar el que seria un cop simbòlic al partit, el primer secretari del PSC ha ideat, com a mal menor, un fórmula per tolerar la discrepància. Ha posat sobre la taula la possibilitat que les dues diputades es quedin dins el grup, però com a independents. Això sí, fonts coneixedores de l’oferta asseguren a l’ARA que la condició sine qua non és que respectin la disciplina de vot. Si no estan disposades a acceptar l’oferiment, el posicionament del partit és clar: han de renunciar a l’escó com fa un any ja va fer Àngel Ros, que es va negar a votar en contra de la consulta, i Joan Ignasi Elena, que el mes de juny passat va anunciar que estripava el carnet.

Acceptaran l’oferta les dues diputades? Segons ha pogut saber l’ARA, Marina Geli no hi està disposada, almenys amb tots els arguments que fins ahir al vespre posava sobre la taula. Dimarts ja va oficialitzar la seva baixa del PSC a través d’una missiva en què lamentava que el partit en el qual ha militat durant dues dècades hagi renunciat a tenir una veu pròpia i hagi “deixat buida la cadira del socialisme catalanista”. Segons la dirigent, el rumb actual del PSC suposa una “traïció” al programa electoral que va subscriure l’electorat socialista a les eleccions del 2012, i és aquest fet el que l’ha “obligat a escindir-se” del partit.

Acord de MES i PSC a Ulldecona

És per aquest motiu que Geli, si la pressió del PSC no la fa canviar d’opinió, té previst anunciar avui que passa a ser diputada no adscrita, per representar al Parlament la veu dels socialistes sobiranistes que vol aplegar MES. De fet, a l’acte de constitució del nou partit dissabte passat, es va aprovar una resolució de suport al fet que les dues diputades mantinguin l’escó com a no adscrites. Només que Geli faci aquest pas, el PSC, que ara té 20 diputats, en passarà a tenir 19 i empatarà amb el PP. El cas de Ventura ja són figues d’un altre paner. I és que la dirigent d’Ulldecona -municipi del qual va ser alcaldessa entre el 2006 i el 2007- pensa actuar en funció del que més convingui a l’escenari local, en el qual espera seguir tenir un paper a partir de les pròximes eleccions municipals. Ulldecona és, de fet, un dels pocs indrets on MES i el PSC podrien tancar un acord per concórrer plegats als comicis. Malgrat la seva proximitat a MES, Ventura s’inclina pel pragmatisme i no forçarà el trencament amb el PSC al Parlament. Totes dues són conscients, però, que portes enfora els serà complex explicar per què cadascuna pren un camí diferent.

Els costos de la discrepància

Un cop es materialitzi la decisió de les dues diputades, aquest serà el capítol que permetrà al PSC tancar definitivament una disputa amb els crítics que li ha acabat sortint molt cara. Pel camí es va quedar Pere Navarro, que va dimitir com a primer secretari en haver de gestionar una divisió interna que es feia insostenible, i un degoteig de baixes tant de militància com de càrrecs local -són molts els regidors que han passat a ser no adscrits- que caldrà veure quines conseqüències té per al partit de cara a les municipals. Iceta va assumir el timó del partit en plena operació a cor obert i, tot i que un dels seus principals objectius era recosir el partit, ho haurà de fer, inevitablement, perdent força.